diumenge, 29 de març de 2020

Ruta Verda - Sant Esteve Sesrovires


Típica aquella frase del fet que “només ens adonem del que tenim quan ho perdem” i aquests dies hem trobat molt a faltar la nostra ruta més propera i de la que poc hem escrit, així que vaig pensar que, el primer que faria quan poguéssim sortir, seria completar les fotos i descripció de la nostra estimada Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires.  Però resulta que a causa de les abundants pluges d’aquest abril, han caigut molts arbres i hi ha trams inaccessibles, així que de moment en completo el tros que fem habitualment i del que tinc més fotografíes i tan bon punt es pugui accedir, us en completo la resta.

Aquesta és una ruta circular, d’uns 6km i amb un desnivell de 146m que transcorre per la zona boscosa i natural del poble.

A l’avinguda del Motor trobem un petit però suficient pàrquing d’accés a la ruta.  En aquest punt trobem el punt de senyalització número 1.  

En els primers 100m trobem un petit però encantador bosc de roures, àlbers i plataners, amb un parell de ponts de fusta i algunes estructures per fer exercicis en plena natura.  Just després trobem el Parc Canals i Nubiola, conegut per tots com el parc del Motor, pulmó verd del municipi i centre social de festes d’aniversaris infantils, barbacoes i calçotades, sobretot en temporada primaveral.  Trobem 10 taules de pícnic, amb zona de barbacoes i serveis.  En cas de voler-ne fer us s’ha de fer reserva a l’Ajuntament.  Una mica més enllà hi ha un petit parc infantil.








Si ens centrem en la ruta, és una caminada circular que transcorre per terreny de muntanya, no apte (en la majoria de trossos) per carretons.  Molt millor motxilla si portem canalla petita.  Els meus amb 5 anys l’han completat, amb calma però sense problema.
La ruta està senyalitzada amb uns punts de referència que indiquen tant la distància que s’ha recorregut com la distància que manca per completar la ruta. 

Durant una bona part de la ruta anem al costat del torrent i sota un bosc de pi blanc.  Personalment penso que és preciós a totes les èpoques de l’any, advertint però que és una ruta fresca quan va enmig del bosc i calorosa en els espais oberts i que a l’estiu hi ha molts mosquits.  No us oblideu el repel·lent ni l’aigua, ja que només hi ha una font a l’inici del recorregut.

Just després del punt de senyalització número 3 hi ha, a l’esquerra, un pontet de fusta i un trencall que puja.  Si seguiu aquest camí, tornareu a trobar la ruta al punt número 5.  És un caminet que puja la muntanyeta i que va al costat d’un camp d’espigues amb una panoràmica preciosa.





Si deixem passar el trencall i seguim la ruta, passarem dos petits ponts sobre el rierol, que, si baixa molt, ple, l’aigua va per sobre, però amb un salt es pot passar sense dificultat. 



Passat el segon pontet, la ruta “oficial” segueix el camí de la dreta, però a nosaltres, sincerament, ens agrada més anar pel camí de l’esquerra i tornar pel de la dreta, al mapa en verd.
Ara si, el camí va dins el bosc de pi blanc, a estones més ample, a estones més estret, però planer i agradable.



Després d’una petita pujada arribem a l’Avinguda Vallserrat, punt de numeració 19.  Creuant la carretera, una mica a l’esquerra, la ruta continua, ara, en un espai més obert.  Gorres a l’estiu!  En el punt número 17, trobem un trencall.  La ruta “oficial” és cap a l’esquerra però en cas que vulguem escurçar la ruta, podem anar cap a la dreta i retrobar la ruta en el punt 10, passat el pont sobre la via.  (Al mapa, en color blau).



El camí segueix per un bosc de pins molt agradable però que fa una pujada pronunciada fins a arribar al punt més alt de la ruta, pel camí Reial o camí de la Beguda a Martorell.  En el punt 14 trobarem el trencall que va cap a la Beguda.  Nosaltres seguim cap a la dreta.  També trobarem el trencall cap a Esparreguera, amb unes vistes magnífiques de Montserrat. 








Passat el pont de la via, agafem el camí cap a la dreta i entrarem a Sant Esteve per darrere l’escola Vinya del Sastret.



En aquest punt podem acabar la ruta per zona urbana, creuant el poble o bé seguir l’Avinguda Vallserrat i tornar pel camí senyalitzat en vermell al mapa i agafar la ruta al punt del pont. La ruta verda la tornarem a recuperar agafant un trencall a mà esquerra.  La baixada ara segueix un passeig tranquil fins al parc Canals i Nubiola.



A la darrera foto hi teniu el mapa:
- en taronja la ruta “semi urbana” amb la tornada pel poble
- en vermell la ruta que torna a agafar la ruta verda de tornada
- en blau, la ruta escurçada, que no passa a l’altra banda de les vies
- en verd, la ruta “oficial” i que ara mateix és inaccessible per arbres al camí 
Ja veieu, múltiples opcions, agafeu la que més us agradi,




També us deixo l’enlairament Wikiloc per si li voleu fer una ullada.  https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/ruta-verda-sant-esteve-sesrovires-49498883

Una passejada tranquil·la, familiar i molt bonica, ideal per veure els canvis de la natura en les diferents estacions de l’any.


Desitjo que la gaudiu.

Ah! No hi ha papereres, recolliu les vostres deixalles i dipositeu-les als contenidors que hi ha al pàrquing.  Cuidem els nostres espais naturals!  Gràcies.




dimecres, 28 d’agost de 2019

Camí del Gall

Localització: Parròquia  de Canillo, Andorra

El Camí del Gall és una ruta fàcil, senzilla i molt familiar que va de Soldeu a Canillo, per un camí de bosc que va paral.lel a la carretera GC-2.  Fa uns 6 kilòmetres de llarg amb un desnivell de 240 m, així que, per fer de baixada, de Soldeu a Canillo,  és una passejada molt agradable i els nens l'han fet bé.  El petit al final del camí ja estava cansat, però l'ha fet tot a peu.  Segons la guia de camins es fa en 2hores i 20minuts.  Nosaltres ho hem fet en poc mes de 4 hores, a ritme de nen de 3 anys i amb parada per dinar.  La ruta es pot fer també en el sentit invers, de Canillo a Soldeu, però la gent que hem trobat pujava esbufegant.





La ruta desde Soldeu comença just al costat del cartell del Sports Hotels Resorts & Spa, on hi trobem el rètol de fusta amb tota la informació del camí, que està senyalitzat amb un símbol vermell del gall de bosc.  El recorregut compta amb nombrosos cartells informatius que t'ajuden a interpretar la natura i les vistes.





Al llarg dels 6 kilòmetres de ruta hi trobem de tot, és molt entretingut.  Camí ample i assolellat, camí de bosc estret, camí de tartera, un pont tibetà, dos ponts per creuar rierols, una balma d'aixopluc, una cova i fantàstiques vistes al llarg de tot el recorregut.  També te varis punts d'aturada, amb bancs o zones amples per instal.lar-se a dinar, com hem fet nosaltres.  Cap font ni taules de pícnic, no les busqueu.  

Tot i que als rètols de fusta sembla que hi ha varies connexions amb la carretera general, la única connexió factible es la de la rotonda de l'Aldosa.  A les altres, la pendent es molt molt pronunciada.  Tot i que, si és necessari escurçar el camí, els altres punts estan perfectament senyalitzats.








L'últim tram del camí és on es poden veure les millors vistes de Canillo, però compte amb la canalla, cal parar atenció perquè el camí és estret.  A estones hi ha cadena per agafar-se ja que a la dreta hi tenim un precipici important.

El camí acaba just darrere del telecabina de Canillo on, després de fer un gelat i jugar una estona al parc, anem direcció al Palau de Gel on agafarem l'autobús de linea, de tornada cap a Soldeu (1'85€ per adult).  Els horaris els trobareu a qualsevol de les marquesines que hi ha a la carretera, però els horaris dels bus de muntanya son relatius.  Keep calm, acaba arribant.










dijous, 22 d’agost de 2019

Funicamp i Ruta Solanelles - Cubil

Localització: Parròquia d'Encamp, Andorra

Fèia temps que teníem ganes de Funicamp, hi hem passat per sota tantes vegades... però està prohibit a menors de 3 anys, així que aquest estiu era atracció obligada. 

El Funicamp és un telecabina de tipus funitel, situat a la rotonda principal d'Encamp.  En poc mes de 25 minuts recorre una distància d'aprox. 6 km i te dues parades, la estació intermitja, a la que també s'hi pot arribar en cotxe seguint la carretera dels Cortals i la Estació Final, que només es pot accedir mitjançant el Funicamp i que permet l'accés a les pistes d'esquí d'Encamp i, a l'estiu, es el punt de sortida de moltes rutes de senderisme i en 4x4.  A la oficina d'informació situada a la mateixa rotonda us explicaran totes les rutes i possibilitats.

De base, el tiquet del Funicamp costa 10€ pujada i baixada, nens i adults. Les excursions es paguen a part.  El pàrquing del Funicamp te un cost de 5€ per tot el dia.

Un cop tenim els nostres tiquets, pujem a la planta mes alta de l'edifici i pujem a la cabina.  De la cua que hem fet a la oficina d'informació, ni rastre a les cabines, així que pujem i cap dalt! Als nens els hi encanten els telecabines, pujen tan amunt en tan poc temps...





Fem una petita parada a la Estació Intermitja per fer un volt pel bosc del Campeà i passar pel pont tibetà.  La estructura del rocòdrom es veu clarament a la sortida del Funi.  A la dreta del rocòdrom hi ha un caminet que baixa cap al riu.  El seguim una estona i als pocs metres veiem el pont tibetà, d'uns 20m, penjat sobre el riu de les Deveses.  Quan ens hi acostem però, veiem que té el pas restringit...ohhhhhh, quina llàstima, amb les ganes que en teníem... Deixem estar el bosc del Campeà per una dia que el pont estigui obert i tornem cap al Funicamp per arribar fins al final del trajecte.





Les vistes dels dels miradors de Solanelles son espectaculars, tant la banda de la vall dels Cortals com la banda del sector Grau Roig.  És cap a aquesta banda cap a on es dirigeixen la major part dels senderistes que pujen fins aquí.  La ruta fins al Llac Cubil no sembla tan feixuga des de dalt, així que xino-xano seguim la pista cap al llac.  Segons la oficina d'informació hi ha 15 min de baixada i 30 de pujada.  Nosaltres, amb dos nens de 3 i 5 anys ens ho agafem amb calma, fa un dia esplèndid i dinarem a la vora del llac.  Comencem la ruta per la pista d'esquí, que mes avall fa un gir a la esquerra.  Com que la pista es una mica avorrida i la canalla va bé, decidim encarar el llac per una coma herbosa, drets cap al llac, on arribem aprox 40 min després d'haver començat a caminar.





En arribar al llac, una noia molt amable ens fa una explicació sobre els Orris d'Encamp.  Davant nostre l'Orri del Cubil.  Unes construccions senzilles, de pedra, del segle XVIII, utilitzades per la ramaderia ovina de la zona.  També ens alerta sobre la Tora Blava, una planta verinosa amb una flor blava molt cridanera i molt, molt abundant a la zona.  N'hi ha per tot arreu!

Dinem i passem una llarga i agradable estona de relax al costat del llac.





La pujada, des de baix, es veu complicada, així que optem per començar per la pista d'esquí que a la baixada havíem evitat.  Comencem a pujar per la pista, però es veu tan llarg el recorregut... que decidim escurçar-lo fent via directa per un camí delimitat per canons de neu.  Es un tram bastant dret així que fem parada cada dos canons.  Un cop a la collada, prenem de nou la pista que assoleix les Solanelles.  A dalt hi ha un bar i serveis i hi fem el gelat de la victòria.  En la pujada hi hem invertit una hora i quart.  El petit ha fet pràcticament tota la pujada a coll, el gran, cansat, però ha pujat bé.  Un cop refets, agafem el telecabina de tornada cap a Encamp.






dimarts, 20 d’agost de 2019

Estany de les Abelletes

Localització: Parròquia d'Encamp, Andorra

La ruta que arriba a l’estany d’Abelletes és una ruta senzilla amb una pujada inicial exigent. Nomes son 810m de pujada, pero amb un desnivell de 120m.  El nostre petit de 3 anys ho ha fet amb alguna parada i sense queixar-se gaire, en poc mes de 35 minuts. Després de la pujada, la volta a l’Estany és un agradable passeig de 600m més. Des de la base de l’Estany trobem les indicacions per pujar al pic d’Abelletes i al pic d’Envalira, però això ho deixarem per mes endevant.

La ruta s’inicia al peu del telecadira del Coll dels Isards, a la pista d’esqui del Pas de la Casa. L’aparcament d’Abelletes es el mes pràctic, però és de pagament.  Comencem a pujar entre el telecadira i el jardí de neu, fins passar les dues cintes transportadores de les pistes, que ens queden a mà esquerra. Un cop passades, encarem la part mes feixuga de la pujada. Seguint les fites amb un punt grog arribem fins a un replà on hi ha una caseta potabilitzadora d’aigua.  Passat el dipòsit a mà esquerra segueix el camí de fites grogues. Seguim amunt fins que s’albira, als nostres peus, el fantàstic paratge que envolta l’Estany de les Abelletes.









Es pot fer la volta a l'estany, per un petit camí que el voreja.  Hi trobem dues discretes zones de taules i barbacoes per fer-hi pícnic. El marc que envolta l'estany és molt bonic i ens hi estem una bona estona contemplant-lo, llençant-hi pedretes i fins i tot remullant els peus.  La baixada es fa pel mateix recorregut pel que hem pujat.  En uns 25 minuts som a baix amb una nova i bonica ruta descoberta i completada amb èxit.








Això si, d'Abelletes, no n'hem vist ni una!


Ruta Verda - Sant Esteve Sesrovires

Típica aquella frase del fet que “només ens adonem del que tenim quan ho perdem” i aquests dies hem trobat molt a faltar la nostra ruta més ...