dissabte, 19 de setembre de 2020

INDEX D’ENTRADES AL BLOG

ANDORRA


  • Parròquia d’Andorra la Vella
  1. El circuit de les Fonts - El circuit de les Fonts
  2. El Rec del Solà - NOU!! - El Rec del Solà
  • Parròquia de Canillo
  1. La Vall d’Incles - La Vall d’Incles
  2. El Camí del Gall - El Camí del Gal
  3. Camí del Toll Bullidor - Camí del Toll Bullidor
  4. Mont Màgic - Family Parc Canillo - Mont Màgic - Family Parc Canillo
  5. Camí del Bosc del Som- Bosc del Som
  • Parròquia d’Ordino
  1. Estanys de Tristaina - Estanys de Tristaina
  2. La ruta del Ferro - La ruta del Ferro
  • Parròquia d’Encamp
  1. Estany de les Abelletes - Estany de les Abelletes
  2. Font del Campeà - Font del Campeà
  3. Camí de les Pardines - Camí de les Pardines
  4. Estany d’Engolasters - Estany d’Engolasters
  5. Funicamp i ruta Solanelles - Cubil - Funicamp i ruta Solanelles - Cubil
  • Parròquia de La Massana
  1. Circuit Interpretatiu de les Valls del Comapedrosa - Circuit Interpretatiu de les Valls del Comapedrosa
  • Parròquia d’Escaldes-Engordany
  • Parròquia de Sant Julià de Lòria

CATALUNYA
  1. La Ruta Verda - Sant Esteve Sesrovires - La Ruta Verda
  2. El museu de les il.lusions - Barcelona - El museu de les il.lusions
  3. Cim d’Àligues - Sant Feliu de Codines - Cim d’Àligues

FRANÇA
  1. La Maison des Loups - Ariege - La Maison des Loups

Rec del Solà



El Rec del Solà és un camí que circula per la vessant solana d’Andorra la Vella, per aquells que ja estiguin cansats de gastar per la capital i vulguin passejar una estona per un camí planer i fàcil, molt a prop del nucli urbà i la zona comercial, però natural i agradable per oxigenar-se una mica entre tant consumisme. 

El camí és absolutament plà i de terra empedrat apte per a carretons.  Segueix el curs de l’aigua del rec, construït el 1893 i que encara conserva la seva funció de regar la gran quantitat d’horts que es troben al llarg del recorregut.  Per cert, uns horts molt bonics i cuidats.  Fan molt de goig.

La aproximació a l’inici del recorregut es fa en cotxe, a la plaça del poble d’Andorra la Vella, anant a buscar els carrers que pujen cap a la vessant solana, en direcció Escaldes.  O busquem al GPS el col·legi Sant Ermengol o el carrer de les Canals.  No tè pèrdua, al final del carrer, a ma esquerra, comença el camí del rec i només cal seguir la direcció de l’aigua.

Us deixo el track de Wikiloc, per si teniu problemes per trobar l’inici i perquè veieu que es tan plà com us he dit, que sembla mentida que a Andorra hi hagi un camí plà. ;). 
Wikiloc - Rec del Solà

Llargada:  6km (anar i tornar)
Desnivell: 6m (lo just perquè l’aigua vagi avall)
Temps:  1h, ho podem allargar a 1h 30min amb paradetes

Aprox al kilòmetre i mig hi trobem un berenador.  Al camí hi trobem gran quantitat de bancs, papereres, petits miradors i nombrosos accessos des dels carrers més baixos.  A la canalla els hi fa gràcia llençar al rec petites fulles i veure com corren pel rec.   
Tot i que transcorre per la solana, l’ombra d’alzines i roures es molt agradable.

Que ho gaudiu!


Berenador







dissabte, 5 de setembre de 2020

Camí del Bosc del Som

Aquesta és una petita ruta per tots aquells als que, la visita al Roc del Quer, se’ls quedi curta, vulguin passejar una estona més, fer un bany de bosc i gaudir amb unes vistes precioses a la vall.

La ruta la hem descobert aquest estiu 2020 ja que la iniciativa de Turisme d’Andorra hi ha col·locat el Tamarro que viu a la parròquia de Canillo.  Així doncs hem anat a buscar el Nilo, a la carretera de Montaup, uns 300-400m més enllà del Roc del Quer, en un revolt on hi ha un mirador, el Tamarro i des d’on comencen 4 excursions.  Una d’elles és la que avui us proposo:  El Bosc del Som



Llargada: 3,5 km
Desnivell: 100m
Temps:  1h
Descripció Wikiloc: Bosc de Som

Deixem el cotxe a l’aparcament del mirador i baixem caminant per la dreta, on continua una pista.  Al cap d’uns 200m trobem el cartell que ens indica l’inici de la ruta, a la dreta.  Ens endinsem per un camí que va per dins el bosc, bonic, gens conegut i transitat, de fet no ens hem trobat a ningú en tot el camí.  Però perfectament senyalitzat i cuidat.



Uns metres més enllà, trobem la intersecció on veiem que la ruta és circular.  Tal com indica el rètol, nosaltres hem triat de començar-la per baix.  Seguim caminant. El camí és estret però còmode.  A estones s’obre, deixant contemplar la vista sobre la vall, però majoritàriament transcorre per dins el bosc.  No apte per a carretons però si per nens petits de 3-4 anys.  El camí va de baixada fins que trobem una altra intersecció.  Hem de prendre el camí de la dreta en direcció al coll d’Ordino.  Passat aquest punt el camí s’obre per una esplanada molt bonica entre muntanyes, això si, plena de la perillosa i tan coneguda Tora Blava. La mirem sense tocar!



Just després del Prat és quan comença la pujada del camí.  Pràcticament pujem els 100m de desnivell del camí en escassos 400m de distància.  Arribem a dalt esbufegant, ens recuperem en una ombreta i seguim el camí que torna a endinsar-se dins el bosc ara ja si, de tornada.







Es un camí senzill,el podem classificar de passejada, però complementa perfectament la visita al Roc del Quer que tan d’èxit té i que, per mi, es queda curta.

No embrutem el bosc i recollim les deixalles.  Al punt de sortida hi trobem uns contenidors.  Que gaudiu el passeig!

dissabte, 29 d’agost de 2020

Estanys de Tristaina

Els Estanys de Tristaina son, per la seva bellesa i fàcil accessibilitat, dels llacs més visitats d’Andorra.  La ruta és d’aquelles que jo en dic “evolutives” perquè amb el temps es pot anar allargant i assolint objectius més exigents, però des del primer cop que hi pujeu ja quedareu enamorats del lloc.

S’hi pot anar amb els nens amb motxilla sense problema.  Després, amb 3 anys el nostre petit va arribar fins a un dels llacs i aquest estiu, amb 4 ja ha completat la ruta dels 3 llacs, així que, fins on arribeu estarà bé.

L’aproximació es fa seguint la carretera CS-380 direcció les pistes de Vallnord-Arcalís.  La ruta surt des del restaurant de la Coma, però l’accés està tallat al trànsit de 9 a 17h, així que si hi pujeu amb Auto o Camper hi podeu fer nit.  N’hi ha moltes a dalt. Però si no, l’accés es fa amb el telecabina de Tristaina que surt des de la zona de l’Hortell.  

PREU: 12€ adults, 8€ nens de 6 a 11 anys i gratuït per als menors de 5.  Important! S’ha de portar document acreditatiu (físic o foto) de la edat dels nens, si no no et fan el descompte.

Aquest preu inclou pujada i baixada en el telecabina i pujada i baixada en el telecadira de Creussans (aquest any el Covid no permet aquesta activitat) que surt des de la Coma fins a la frontera natural entre Andorra i França.  Des d’aquest punts surten altres excursions, però no les que venim a fer avui, així que, com que estava inclòs en el preu, hem pujat a fer una ullada i gaudir les vistes però res mes.  Hem baixat per començar la nostra ruta d’avui.



La ruta cap als llacs de Tristaina comença a la esquerra del restaurant.  La carta, principalment de brasa es careta, però també fan entrepans i plats combinats mes ajustats.  Nosaltres sempre hem preferit portar menjar i dinar als llacs. De tornada uns cafès i uns gelats no fallen mai.

La ruta està clarament senyalitzada i puja fins a l’encreuament de la Coma.  En alguns punts hi ha passamans per donar confiança.  Dalt del collet ja hi podrem veure, a ma dreta l’estany Primer i a ma esquerra l’estany del Mig i una mica mes enllà l’estany de Mes Amunt.  





La ruta més senzilla és cap a l’estany del Mig.  Des de baix trigarem aproximadament una hora, 2.5 km i 123m de desnivell. Senzill i podrem gaudir l’alta muntanya sense massa esforç.

Si volem fer la ruta dels tres llacs, a l’encreuament, seguirem el camí de la dreta.  El sender va perdent altitud fins a arribar a l’estany Primer, que és el més petit dels tres i el d’aigües més blaves.  Creuem el pont de fusta i seguim vorejant l’estany fins que el sender s’enfila uns metres per sobre.  Aviat veurem l’estany del mig, envoltat de tarteres i colls. El camí de tornada és el que va enganxat a l’estany.  Tot i que hi podem baixar, recomano seguir el camí cap a l’estany de Mes Amunt.  Aviat arribarem a l’estany de Mes Amunt on podrem gaudir d’un espectacular paisatge de roca glacial sota el pic de Tristaina.  Aquest estany és el de major superfície, de forma arrodonida.  En aquest últim estany, d’aigües mes fosques, els valents s’hi poden banyar.  

En aquest punt segur que trobarem un racó on muntar la paradeta, dinar, contemplar i atrevir-nos a tastar aquestes aigües de desgel.

De tornada, el sender no dona la volta a l’estany sinó que el deixarem a la dreta fins a travessar un altre pont de fusta i ja enfilar el sender de baixada, seguint el curs de l’aigua, fins l’estany del Mig.  Voregem l’estany i, tot seguit, hem d’agafar el sender de la dreta fins a l’encreuament. Un cop a dalt, només haurem de baixar fins al restaurant pel mateix camí de pujada.



Segons la guia de rutes, per fer els tres llacs haurem de comptar unes 3 hores.  Son 4,7km i 200m de desnivell. Nosaltres amb totes les parades, dinar, banyet,us recomanem que, si fa bo, el gaudiu tot el temps que pugueu, teniu temps fins les 17h que és la última baixada del telecabina.

Us deixo l’enllaç Wikiloc:  Wikiloc Tristaina

Obviament no hi ha papereres.  Recolliu les vostres deixalles i no embrutem la muntanya.  Que gaudiu aquesta preciosa ruta d’alta muntanya.

dimecres, 19 d’agost de 2020

Camí del Bosc del Campeà

Una de les nostres primeres incursions a la extensissima Vall del Madriu-Perafita-Claror, ha sigut el Camí del Bosc del Campeà, la ruta que avui us descric.   En general es una ruta senzilla, circular, de 4 kilòmetres de llarg i 260m de desnivell.  La recomano per nens a partir de 4 anys o en motxilla ja que la pujada i la baixada son pronunciades i pedregoses i cal una mica d’agilitat.  

Aquesta ruta té dos accessos principals, per una banda el Funicamp, que surt des de la rotonda d’Encamp.  Podem iniciar aquesta ruta des de la estació intermitja.  Per mi, no val la pena pagar el cost del Funicamp ni fer la cua per comprar-ne els tiquets, podent pujar-hi en cotxe, però això va a gustos.  Nosaltres hem pujat en cotxe per la carretera dels cortals.  Podeu pujar fins a la estació intermitja i començar la ruta al rocòdrom o be, estalviar el primer quilòmetre, com nosaltres, que hem iniciat la ruta al Berenador del Camí, on, aquest estiu Turisme d’Andorra hi ha col·locat un Tamarro i clar, era parada obligada.  El berenador està dividit en dues parts, una petita amb 4 taules i 2 barbacoes que és on hi ha el Tamarro i una altra, uns metres més enllà a vista de la carretera, molt mes gran amb més taules i barbacoes i fins i tot WC públic.  

La ruta en taronja és la que hem fet nosaltres amb origen i final al berenador.  En lila, us senyalo l’accés al camí des de la estació intermitja del Funicamp.  En aquest camí trobem un pont tibetà molt bonic, però fa un parell d’anys que està barrat el pas, així que s’ha de baixar pel pont de pedra, una mica més avall.




Comencem la ruta doncs, al berenador, seguint per la Pleta dels Orris els punts grocs que ens marquen tot el camí.  Es camina una pista forestal asfaltada, que puja lleugerament aprox. un quilòmetre fins que trobem el rètol de fusta que ens marca l’inici del Bosc del Campeà.  Val la pena no començar a pujar de seguida i gaudir d’unes vistes espectaculars dels cortals.  Continuem la ruta per un camí estret de muntanya, que puja puja puja i s’endinsa en un bosc tancat de pi negre.  Quan sortim del bosc, arribem a una esplanada on brolla la Font del Campeà i ara ja som en el punt més alt de la ruta.  Travessem el prat i trobem el rètol que indica el camí pla del Bosc del Campeà.  El camí és molt agradable, tranquil i plà per dins el bosc.  Al cap de poc, el camí comença a baixar, primer lleuger, després amb una pendent més pronunciada.  Cal anar amb compte perquè rellisca.  

Quan ja sortim del bosc i tornem a veure els cortals, deixem un camí que marxa cap a la esquerra i seguim cap a la dreta fins arribar al berenador.  Nosaltres, a ritme de nen de 4 anys, amb paradetes incloses hem fet la ruta en unes dues hores i poc, així que hem arribat al berenador a una hora ideal per estirar la manta de pícnic i treure el dinar.  Hi ha un contenidor de deixalles a la carretera.  Sobretot recolliu la vostra brossa i no embrutem el bosc.

Que la gaudiu!

Us deixo també el link de la ruta a Wikiloc 
Wikiloc - Camí del Bosc del Campeà












diumenge, 29 de març de 2020

Ruta Verda - Sant Esteve Sesrovires


Típica aquella frase del fet que “només ens adonem del que tenim quan ho perdem” i aquests dies hem trobat molt a faltar la nostra ruta més propera i de la que poc hem escrit, així que vaig pensar que, el primer que faria quan poguéssim sortir, seria completar les fotos i descripció de la nostra estimada Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires.  Però resulta que a causa de les abundants pluges d’aquest abril, han caigut molts arbres i hi ha trams inaccessibles, així que de moment en completo el tros que fem habitualment i del que tinc més fotografíes i tan bon punt es pugui accedir, us en completo la resta.

Aquesta és una ruta circular, d’uns 6km i amb un desnivell de 146m que transcorre per la zona boscosa i natural del poble.

A l’avinguda del Motor trobem un petit però suficient pàrquing d’accés a la ruta.  En aquest punt trobem el punt de senyalització número 1.  

En els primers 100m trobem un petit però encantador bosc de roures, àlbers i plataners, amb un parell de ponts de fusta i algunes estructures per fer exercicis en plena natura.  Just després trobem el Parc Canals i Nubiola, conegut per tots com el parc del Motor, pulmó verd del municipi i centre social de festes d’aniversaris infantils, barbacoes i calçotades, sobretot en temporada primaveral.  Trobem 10 taules de pícnic, amb zona de barbacoes i serveis.  En cas de voler-ne fer us s’ha de fer reserva a l’Ajuntament.  Una mica més enllà hi ha un petit parc infantil.








Si ens centrem en la ruta, és una caminada circular que transcorre per terreny de muntanya, no apte (en la majoria de trossos) per carretons.  Molt millor motxilla si portem canalla petita.  Els meus amb 5 anys l’han completat, amb calma però sense problema.
La ruta està senyalitzada amb uns punts de referència que indiquen tant la distància que s’ha recorregut com la distància que manca per completar la ruta. 

Durant una bona part de la ruta anem al costat del torrent i sota un bosc de pi blanc.  Personalment penso que és preciós a totes les èpoques de l’any, advertint però que és una ruta fresca quan va enmig del bosc i calorosa en els espais oberts i que a l’estiu hi ha molts mosquits.  No us oblideu el repel·lent ni l’aigua, ja que només hi ha una font a l’inici del recorregut.

Just després del punt de senyalització número 3 hi ha, a l’esquerra, un pontet de fusta i un trencall que puja.  Si seguiu aquest camí, tornareu a trobar la ruta al punt número 5.  És un caminet que puja la muntanyeta i que va al costat d’un camp d’espigues amb una panoràmica preciosa.





Si deixem passar el trencall i seguim la ruta, passarem dos petits ponts sobre el rierol, que, si baixa molt, ple, l’aigua va per sobre, però amb un salt es pot passar sense dificultat. 



Passat el segon pontet, la ruta “oficial” segueix el camí de la dreta, però a nosaltres, sincerament, ens agrada més anar pel camí de l’esquerra i tornar pel de la dreta, al mapa en verd.
Ara si, el camí va dins el bosc de pi blanc, a estones més ample, a estones més estret, però planer i agradable.



Després d’una petita pujada arribem a l’Avinguda Vallserrat, punt de numeració 19.  Creuant la carretera, una mica a l’esquerra, la ruta continua, ara, en un espai més obert.  Gorres a l’estiu!  En el punt número 17, trobem un trencall.  La ruta “oficial” és cap a l’esquerra però en cas que vulguem escurçar la ruta, podem anar cap a la dreta i retrobar la ruta en el punt 10, passat el pont sobre la via.  (Al mapa, en color blau).



El camí segueix per un bosc de pins molt agradable però que fa una pujada pronunciada fins a arribar al punt més alt de la ruta, pel camí Reial o camí de la Beguda a Martorell.  En el punt 14 trobarem el trencall que va cap a la Beguda.  Nosaltres seguim cap a la dreta.  També trobarem el trencall cap a Esparreguera, amb unes vistes magnífiques de Montserrat. 








Passat el pont de la via, agafem el camí cap a la dreta i entrarem a Sant Esteve per darrere l’escola Vinya del Sastret.



En aquest punt podem acabar la ruta per zona urbana, creuant el poble o bé seguir l’Avinguda Vallserrat i tornar pel camí senyalitzat en vermell al mapa i agafar la ruta al punt del pont. La ruta verda la tornarem a recuperar agafant un trencall a mà esquerra.  La baixada ara segueix un passeig tranquil fins al parc Canals i Nubiola.



A la darrera foto hi teniu el mapa:
- en taronja la ruta “semi urbana” amb la tornada pel poble
- en vermell la ruta que torna a agafar la ruta verda de tornada
- en blau, la ruta escurçada, que no passa a l’altra banda de les vies
- en verd, la ruta “oficial” i que ara mateix és inaccessible per arbres al camí 
Ja veieu, múltiples opcions, agafeu la que més us agradi,




També us deixo l’enlairament Wikiloc per si li voleu fer una ullada.  https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/ruta-verda-sant-esteve-sesrovires-49498883

Una passejada tranquil·la, familiar i molt bonica, ideal per veure els canvis de la natura en les diferents estacions de l’any.


Desitjo que la gaudiu.

Ah! No hi ha papereres, recolliu les vostres deixalles i dipositeu-les als contenidors que hi ha al pàrquing.  Cuidem els nostres espais naturals!  Gràcies.