dimecres, 28 d’agost de 2019

Camí del Gall

Localització: Parròquia  de Canillo, Andorra

El Camí del Gall és una ruta fàcil, senzilla i molt familiar que va de Soldeu a Canillo, per un camí de bosc que va paral.lel a la carretera GC-2.  Fa uns 6 kilòmetres de llarg amb un desnivell de 240 m, així que, per fer de baixada, de Soldeu a Canillo,  és una passejada molt agradable i els nens l'han fet bé.  El petit al final del camí ja estava cansat, però l'ha fet tot a peu.  Segons la guia de camins es fa en 2hores i 20minuts.  Nosaltres ho hem fet en poc mes de 4 hores, a ritme de nen de 3 anys i amb parada per dinar.  La ruta es pot fer també en el sentit invers, de Canillo a Soldeu, però la gent que hem trobat pujava esbufegant.





La ruta desde Soldeu comença just al costat del cartell del Sports Hotels Resorts & Spa, on hi trobem el rètol de fusta amb tota la informació del camí, que està senyalitzat amb un símbol vermell del gall de bosc.  El recorregut compta amb nombrosos cartells informatius que t'ajuden a interpretar la natura i les vistes.





Al llarg dels 6 kilòmetres de ruta hi trobem de tot, és molt entretingut.  Camí ample i assolellat, camí de bosc estret, camí de tartera, un pont tibetà, dos ponts per creuar rierols, una balma d'aixopluc, una cova i fantàstiques vistes al llarg de tot el recorregut.  També te varis punts d'aturada, amb bancs o zones amples per instal.lar-se a dinar, com hem fet nosaltres.  Cap font ni taules de pícnic, no les busqueu.  

Tot i que als rètols de fusta sembla que hi ha varies connexions amb la carretera general, la única connexió factible es la de la rotonda de l'Aldosa.  A les altres, la pendent es molt molt pronunciada.  Tot i que, si és necessari escurçar el camí, els altres punts estan perfectament senyalitzats.








L'últim tram del camí és on es poden veure les millors vistes de Canillo, però compte amb la canalla, cal parar atenció perquè el camí és estret.  A estones hi ha cadena per agafar-se ja que a la dreta hi tenim un precipici important.

El camí acaba just darrere del telecabina de Canillo on, després de fer un gelat i jugar una estona al parc, anem direcció al Palau de Gel on agafarem l'autobús de linea, de tornada cap a Soldeu (1'85€ per adult).  Els horaris els trobareu a qualsevol de les marquesines que hi ha a la carretera, però els horaris dels bus de muntanya son relatius.  Keep calm, acaba arribant.










dijous, 22 d’agost de 2019

Funicamp i Ruta Solanelles - Cubil

Localització: Parròquia d'Encamp, Andorra

Fèia temps que teníem ganes de Funicamp, hi hem passat per sota tantes vegades... però està prohibit a menors de 3 anys, així que aquest estiu era atracció obligada. 

El Funicamp és un telecabina de tipus funitel, situat a la rotonda principal d'Encamp.  En poc mes de 25 minuts recorre una distància d'aprox. 6 km i te dues parades, la estació intermitja, a la que també s'hi pot arribar en cotxe seguint la carretera dels Cortals i la Estació Final, que només es pot accedir mitjançant el Funicamp i que permet l'accés a les pistes d'esquí d'Encamp i, a l'estiu, es el punt de sortida de moltes rutes de senderisme i en 4x4.  A la oficina d'informació situada a la mateixa rotonda us explicaran totes les rutes i possibilitats.

De base, el tiquet del Funicamp costa 10€ pujada i baixada, nens i adults. Les excursions es paguen a part.  El pàrquing del Funicamp te un cost de 5€ per tot el dia.

Un cop tenim els nostres tiquets, pujem a la planta mes alta de l'edifici i pujem a la cabina.  De la cua que hem fet a la oficina d'informació, ni rastre a les cabines, així que pujem i cap dalt! Als nens els hi encanten els telecabines, pujen tan amunt en tan poc temps...





Fem una petita parada a la Estació Intermitja per fer un volt pel bosc del Campeà i passar pel pont tibetà.  La estructura del rocòdrom es veu clarament a la sortida del Funi.  A la dreta del rocòdrom hi ha un caminet que baixa cap al riu.  El seguim una estona i als pocs metres veiem el pont tibetà, d'uns 20m, penjat sobre el riu de les Deveses.  Quan ens hi acostem però, veiem que té el pas restringit...ohhhhhh, quina llàstima, amb les ganes que en teníem... Deixem estar el bosc del Campeà per una dia que el pont estigui obert i tornem cap al Funicamp per arribar fins al final del trajecte.





Les vistes dels dels miradors de Solanelles son espectaculars, tant la banda de la vall dels Cortals com la banda del sector Grau Roig.  És cap a aquesta banda cap a on es dirigeixen la major part dels senderistes que pujen fins aquí.  La ruta fins al Llac Cubil no sembla tan feixuga des de dalt, així que xino-xano seguim la pista cap al llac.  Segons la oficina d'informació hi ha 15 min de baixada i 30 de pujada.  Nosaltres, amb dos nens de 3 i 5 anys ens ho agafem amb calma, fa un dia esplèndid i dinarem a la vora del llac.  Comencem la ruta per la pista d'esquí, que mes avall fa un gir a la esquerra.  Com que la pista es una mica avorrida i la canalla va bé, decidim encarar el llac per una coma herbosa, drets cap al llac, on arribem aprox 40 min després d'haver començat a caminar.





En arribar al llac, una noia molt amable ens fa una explicació sobre els Orris d'Encamp.  Davant nostre l'Orri del Cubil.  Unes construccions senzilles, de pedra, del segle XVIII, utilitzades per la ramaderia ovina de la zona.  També ens alerta sobre la Tora Blava, una planta verinosa amb una flor blava molt cridanera i molt, molt abundant a la zona.  N'hi ha per tot arreu!

Dinem i passem una llarga i agradable estona de relax al costat del llac.





La pujada, des de baix, es veu complicada, així que optem per començar per la pista d'esquí que a la baixada havíem evitat.  Comencem a pujar per la pista, però es veu tan llarg el recorregut... que decidim escurçar-lo fent via directa per un camí delimitat per canons de neu.  Es un tram bastant dret així que fem parada cada dos canons.  Un cop a la collada, prenem de nou la pista que assoleix les Solanelles.  A dalt hi ha un bar i serveis i hi fem el gelat de la victòria.  En la pujada hi hem invertit una hora i quart.  El petit ha fet pràcticament tota la pujada a coll, el gran, cansat, però ha pujat bé.  Un cop refets, agafem el telecabina de tornada cap a Encamp.






dimarts, 20 d’agost de 2019

Estany de les Abelletes

Localització: Parròquia d'Encamp, Andorra

La ruta que arriba a l’estany d’Abelletes és una ruta senzilla amb una pujada inicial exigent. Nomes son 810m de pujada, pero amb un desnivell de 120m.  El nostre petit de 3 anys ho ha fet amb alguna parada i sense queixar-se gaire, en poc mes de 35 minuts. Després de la pujada, la volta a l’Estany és un agradable passeig de 600m més. Des de la base de l’Estany trobem les indicacions per pujar al pic d’Abelletes i al pic d’Envalira, però això ho deixarem per mes endevant.

La ruta s’inicia al peu del telecadira del Coll dels Isards, a la pista d’esqui del Pas de la Casa. L’aparcament d’Abelletes es el mes pràctic, però és de pagament.  Comencem a pujar entre el telecadira i el jardí de neu, fins passar les dues cintes transportadores de les pistes, que ens queden a mà esquerra. Un cop passades, encarem la part mes feixuga de la pujada. Seguint les fites amb un punt grog arribem fins a un replà on hi ha una caseta potabilitzadora d’aigua.  Passat el dipòsit a mà esquerra segueix el camí de fites grogues. Seguim amunt fins que s’albira, als nostres peus, el fantàstic paratge que envolta l’Estany de les Abelletes.









Es pot fer la volta a l'estany, per un petit camí que el voreja.  Hi trobem dues discretes zones de taules i barbacoes per fer-hi pícnic. El marc que envolta l'estany és molt bonic i ens hi estem una bona estona contemplant-lo, llençant-hi pedretes i fins i tot remullant els peus.  La baixada es fa pel mateix recorregut pel que hem pujat.  En uns 25 minuts som a baix amb una nova i bonica ruta descoberta i completada amb èxit.








Això si, d'Abelletes, no n'hem vist ni una!


diumenge, 11 d’agost de 2019

L'Estany d'Engolasters


LEstany dEngolasters es una de les rutes fàcils i escapades bàsiques per aquells que volen desconnectar de la gran ciutat, donar-se un bany de bosc i passejar una estona per un lloc bonic però sense allunyar-se massa de les zones comercials. 

A Engolasters shi pot arribar per tres vies principals:

  1. Des dEncamp.  Es una ruta fàcil, de aprox 1h 15min danada i 45min de tornada, uns 2km, amb 400m de desnivell.  La sortida de la ruta es troba davant del Museu de lAutomòbil.  Allà shi troba la senyalització del recorregut cap a Engolasters i cap al Riu Blanc.
  2. El camí de les Pardines.  (Hi teniu un post al blog dedicat a aquesta ruta)
  3. En cotxe des dEscaldes-Engordany son 10 minuts.  Per a aquells que no es vulguin complicar o que vulguin fer un petit passeig vorejant lestany.  La carretera CS200 arriba directament a la part Sud de lEstany.  Hi ha un pàrquing de pagament, un restaurant i un punt dinformació amb gent molt maca.  Caminant escassos 200m des del pàrquing accedim a la presa dEngolasters.  En aquesta banda també hi ha un parc acrobàtic, Bosc Aventura, amb ponts penjants i estructures per anar enfilat entre els arbres, amb tres circuits de diferent dificultat, a partir de 5 anys.

Tant és des don arribeu a lestany.  Un cop allà us podreu apropar a la riba del llac, passejar, descansar en una zona verda o fer pícnic a les arees dessignades.   A la vessant Nord hi ha una sèrie de jocs de circuits daigua per la canalla, que es diverteixen jugant amb els mecanismes que saccionen amb una bomba daigua manual. 









Hi ha diversos itineraris per rodejar lestany.  La pista asfaltada es apta per carretons.  Els camins del bosc no, cap dells, però son molt més divertits!  Teniu el camí inundable que, com el seu nom indica, no sempre és accessible.   Però és el que va tocant lestany, perfecte per jugar a tirar pedres, mirar els pescadors que hi van a pescar truites i per endinsar-se dins les arrels vistes de dos arbres que creixen un nivell per sobre del camí.  Als petits els hi encanta enfilar-shi!.  Una mica mes amunt del camí inundable trobareu el Circuit del Mig, indicat per practicar-hi BTT.  I més endins, el Circuit del Bosc, ideal per fer una passejada destiu entre les ombres del bosc.







A la vessant Nord de lestany (on no hi ha la presa) hi ha un WC públic, un restaurant, la Dama del Llac i un cafè, Llac i Cel.  No maten cap dels dos, però per fer un àpat senzill o un berenar nhi ha prou.  

Ruta Verda - Sant Esteve Sesrovires

Típica aquella frase del fet que “només ens adonem del que tenim quan ho perdem” i aquests dies hem trobat molt a faltar la nostra ruta més ...