Fèia temps que teníem ganes de Funicamp, hi hem passat per sota tantes vegades... però està prohibit a menors de 3 anys, així que aquest estiu era atracció obligada.
El Funicamp és un telecabina de tipus funitel, situat a la rotonda principal d'Encamp. En poc mes de 25 minuts recorre una distància d'aprox. 6 km i te dues parades, la estació intermitja, a la que també s'hi pot arribar en cotxe seguint la carretera dels Cortals i la Estació Final, que només es pot accedir mitjançant el Funicamp i que permet l'accés a les pistes d'esquí d'Encamp i, a l'estiu, es el punt de sortida de moltes rutes de senderisme i en 4x4. A la oficina d'informació situada a la mateixa rotonda us explicaran totes les rutes i possibilitats.
De base, el tiquet del Funicamp costa 10€ pujada i baixada, nens i adults. Les excursions es paguen a part. El pàrquing del Funicamp te un cost de 5€ per tot el dia.
Un cop tenim els nostres tiquets, pujem a la planta mes alta de l'edifici i pujem a la cabina. De la cua que hem fet a la oficina d'informació, ni rastre a les cabines, així que pujem i cap dalt! Als nens els hi encanten els telecabines, pujen tan amunt en tan poc temps...
Fem una petita parada a la Estació Intermitja per fer un volt pel bosc del Campeà i passar pel pont tibetà. La estructura del rocòdrom es veu clarament a la sortida del Funi. A la dreta del rocòdrom hi ha un caminet que baixa cap al riu. El seguim una estona i als pocs metres veiem el pont tibetà, d'uns 20m, penjat sobre el riu de les Deveses. Quan ens hi acostem però, veiem que té el pas restringit...ohhhhhh, quina llàstima, amb les ganes que en teníem... Deixem estar el bosc del Campeà per una dia que el pont estigui obert i tornem cap al Funicamp per arribar fins al final del trajecte.
Les vistes dels dels miradors de Solanelles son espectaculars, tant la banda de la vall dels Cortals com la banda del sector Grau Roig. És cap a aquesta banda cap a on es dirigeixen la major part dels senderistes que pujen fins aquí. La ruta fins al Llac Cubil no sembla tan feixuga des de dalt, així que xino-xano seguim la pista cap al llac. Segons la oficina d'informació hi ha 15 min de baixada i 30 de pujada. Nosaltres, amb dos nens de 3 i 5 anys ens ho agafem amb calma, fa un dia esplèndid i dinarem a la vora del llac. Comencem la ruta per la pista d'esquí, que mes avall fa un gir a la esquerra. Com que la pista es una mica avorrida i la canalla va bé, decidim encarar el llac per una coma herbosa, drets cap al llac, on arribem aprox 40 min després d'haver començat a caminar.
En arribar al llac, una noia molt amable ens fa una explicació sobre els Orris d'Encamp. Davant nostre l'Orri del Cubil. Unes construccions senzilles, de pedra, del segle XVIII, utilitzades per la ramaderia ovina de la zona. També ens alerta sobre la Tora Blava, una planta verinosa amb una flor blava molt cridanera i molt, molt abundant a la zona. N'hi ha per tot arreu!
Dinem i passem una llarga i agradable estona de relax al costat del llac.
La pujada, des de baix, es veu complicada, així que optem per començar per la pista d'esquí que a la baixada havíem evitat. Comencem a pujar per la pista, però es veu tan llarg el recorregut... que decidim escurçar-lo fent via directa per un camí delimitat per canons de neu. Es un tram bastant dret així que fem parada cada dos canons. Un cop a la collada, prenem de nou la pista que assoleix les Solanelles. A dalt hi ha un bar i serveis i hi fem el gelat de la victòria. En la pujada hi hem invertit una hora i quart. El petit ha fet pràcticament tota la pujada a coll, el gran, cansat, però ha pujat bé. Un cop refets, agafem el telecabina de tornada cap a Encamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada