Típica aquella frase del fet que “només ens adonem del que tenim quan ho perdem” i aquests dies hem trobat molt a faltar la nostra ruta més propera i de la que poc hem escrit, així que vaig pensar que, el primer que faria quan poguéssim sortir, seria completar les fotos i descripció de la nostra estimada Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires. Però resulta que a causa de les abundants pluges d’aquest abril, han caigut molts arbres i hi ha trams inaccessibles, així que de moment en completo el tros que fem habitualment i del que tinc més fotografíes i tan bon punt es pugui accedir, us en completo la resta.
Aquesta és una ruta circular, d’uns 6km i amb un desnivell de 146m que transcorre per la zona boscosa i natural del poble.
A l’avinguda del Motor trobem un petit però suficient pàrquing d’accés a la ruta. En aquest punt trobem el punt de senyalització número 1.
En els primers 100m trobem un petit però encantador bosc de roures, àlbers i plataners, amb un parell de ponts de fusta i algunes estructures per fer exercicis en plena natura. Just després trobem el Parc Canals i Nubiola, conegut per tots com el parc del Motor, pulmó verd del municipi i centre social de festes d’aniversaris infantils, barbacoes i calçotades, sobretot en temporada primaveral. Trobem 10 taules de pícnic, amb zona de barbacoes i serveis. En cas de voler-ne fer us s’ha de fer reserva a l’Ajuntament. Una mica més enllà hi ha un petit parc infantil.
Si ens centrem en la ruta, és una caminada circular que transcorre per terreny de muntanya, no apte (en la majoria de trossos) per carretons. Molt millor motxilla si portem canalla petita. Els meus amb 5 anys l’han completat, amb calma però sense problema.
La ruta està senyalitzada amb uns punts de referència que indiquen tant la distància que s’ha recorregut com la distància que manca per completar la ruta.
Durant una bona part de la ruta anem al costat del torrent i sota un bosc de pi blanc. Personalment penso que és preciós a totes les èpoques de l’any, advertint però que és una ruta fresca quan va enmig del bosc i calorosa en els espais oberts i que a l’estiu hi ha molts mosquits. No us oblideu el repel·lent ni l’aigua, ja que només hi ha una font a l’inici del recorregut.
Just després del punt de senyalització número 3 hi ha, a l’esquerra, un pontet de fusta i un trencall que puja. Si seguiu aquest camí, tornareu a trobar la ruta al punt número 5. És un caminet que puja la muntanyeta i que va al costat d’un camp d’espigues amb una panoràmica preciosa.
Si deixem passar el trencall i seguim la ruta, passarem dos petits ponts sobre el rierol, que, si baixa molt, ple, l’aigua va per sobre, però amb un salt es pot passar sense dificultat.
Passat el segon pontet, la ruta “oficial” segueix el camí de la dreta, però a nosaltres, sincerament, ens agrada més anar pel camí de l’esquerra i tornar pel de la dreta, al mapa en verd.
Ara si, el camí va dins el bosc de pi blanc, a estones més ample, a estones més estret, però planer i agradable.
Després d’una petita pujada arribem a l’Avinguda Vallserrat, punt de numeració 19. Creuant la carretera, una mica a l’esquerra, la ruta continua, ara, en un espai més obert. Gorres a l’estiu! En el punt número 17, trobem un trencall. La ruta “oficial” és cap a l’esquerra però en cas que vulguem escurçar la ruta, podem anar cap a la dreta i retrobar la ruta en el punt 10, passat el pont sobre la via. (Al mapa, en color blau).
El camí segueix per un bosc de pins molt agradable però que fa una pujada pronunciada fins a arribar al punt més alt de la ruta, pel camí Reial o camí de la Beguda a Martorell. En el punt 14 trobarem el trencall que va cap a la Beguda. Nosaltres seguim cap a la dreta. També trobarem el trencall cap a Esparreguera, amb unes vistes magnífiques de Montserrat.
Passat el pont de la via, agafem el camí cap a la dreta i entrarem a Sant Esteve per darrere l’escola Vinya del Sastret.
En aquest punt podem acabar la ruta per zona urbana, creuant el poble o bé seguir l’Avinguda Vallserrat i tornar pel camí senyalitzat en vermell al mapa i agafar la ruta al punt del pont. La ruta verda la tornarem a recuperar agafant un trencall a mà esquerra. La baixada ara segueix un passeig tranquil fins al parc Canals i Nubiola.
A la darrera foto hi teniu el mapa:
- en taronja la ruta “semi urbana” amb la tornada pel poble
- en vermell la ruta que torna a agafar la ruta verda de tornada
- en blau, la ruta escurçada, que no passa a l’altra banda de les vies
- en verd, la ruta “oficial” i que ara mateix és inaccessible per arbres al camí
Ja veieu, múltiples opcions, agafeu la que més us agradi,
Una passejada tranquil·la, familiar i molt bonica, ideal per veure els canvis de la natura en les diferents estacions de l’any.
Desitjo que la gaudiu.
Ah! No hi ha papereres, recolliu les vostres deixalles i dipositeu-les als contenidors que hi ha al pàrquing. Cuidem els nostres espais naturals! Gràcies.
