La Maison Des Loups

Per recomanació de @MariaTeresa56, avui ens endinsem a la veïna França, concretament ens dirigim cap a la Vall d'Orlú, en la que hi ha gran quantitat d'opcions de senders de natura, activitats, parcs, en la zona denominada com "Les Forges d'Orlú".

Passat el túnel d'Envalira, seguim direcció Ax-les-Thermes.  Just a la entrada d'Ax, hi ha el desviament cap a la dreta en direcció Orlú.  Aquesta carretera, que segueix la llera del riu Oriège, ja preveu que ens endinsem en una zona d'alt valor paisatgistic i natural.  

Com es veu a la foto, a Orgeix hi trobem una escola d'equitació, al costat del riu, en una zona de pícnic, berenador, preciosa.  A Orlú hi tenim un càmping i una zona d'escalada i al final de la carretera, en el que s'anomena "Les Forges d'Orlu" hi trobem, Foret des Sons (bosc dels sons), Akrobranch, una mena de bosc-aventura, amb passarel·les entre els arbres, ponts tibetans, etc... I la Maison des Loups, un parc d'animals.  Des d'aquest punt també surt una ruta circular, que envolta la Reserva Nacional d'Orlú, amb salts d'aigua, avistament d'animals i miradors.

Al final de la carretera, a ma dreta hi ha un ampli pàrquing amb una ombra generosa.  Des d'aquí s'accedeix caminant (5min) a les zones d'activitats (Akrobranch, Maison des Loups, ruta circular).  També hi ha dos restaurants, una caseta de gelats, una paradeta de souvenirs i tres taules de pícnic.

Per la edat dels nostres nens, triem per avui, "La Maison des Loups".   La entrada es treu al restaurant que queda a ma esquerra.  Una noia súper amable, ens explica el funcionament del parc, les hores a les que hi ha alimentació dels llops, el recorregut, els accessos.  

Entrades: 9,5€ adults, 7,7€ infants de 3 a 12 anys, menors de 3 gratuït.  (Hi ha un forfait família, 2 adults+2nens per 30€).  No es, el que en diríem econòmic, però sens dubte val la pena.  Si us trobeu allotjats al nord d'Andorra, definitivament val molt mes la pena que Naturlàndia, que ja en faré un altre post, però vaja...

Entrem al parc i el primer que ens sorprèn es la ombra de bosc, els camins i les instal·lacions estàn molt ben cuidats i es respira natura.  Tot i que hi ha força gent, no tenim sensació d'agobi.

Els camins son de pedra o grava, així que deixem el carretó a la entrada i fem el parc caminant.  Per a nadons, molt millor en motxilla.

Seguim el circuit del parc, en el qui hi ha separades, com a grans atraccions, 5 classes de llops diferents.  Hi ha uns miradors alçats o bé unes casetes cobertes, amb mirilles, des dels que, amb silenci i paciència, es poden veure els animals.  En alguns d'ells hi ha l'horari d'alimentació.  Quan es fa l'hora, tothom es conçentra al punt i obviament, els llops, que tenen la seva rutina també.  És llavors sobretot quan es veuen més animals i més aprop.  Passa que, entre la gentada i que el cuidador dels animals fa una extensa explicació (en francès, clar) sobre els llops abans d'alimenta-los... La veritat que es fa un xic pesat.  I com que està tothom concentrat allà, un cop vistos els llops, decidim seguir endevant, que el parc està buit!

I descobrim que, a més dels llops, el parc te unes activitats xulíssimes:

- Sender de peus descalços.  Diferents textures per trepitjar amb els peus descalços i descobrir els sentits i les sensacions.  Net, cuidat, arreglat, agradable (a trams, clar ;) )

- Sender de les petjades.  Anem trobant les petjades dels animals de la reserva i hem d'endivinar de quin animal es tracta.  Aixecant una tauleta de fusta, n'endivinem la pertinença.

- Avistament d'animals i ocells, a través d'uns forats a la fusta, que guien els ulls dels petits.

- La granja, en la que es permet entrar als tancats dels animals, alimentar-los, hi ha una activitat d'excavació arqueològica, una activitat per buscar pepites d'or al riu, una activitat per comparar la nostra velocitat en carrera amb la del llop (que té un èxit brutal entre nens i grans)

Nosaltres hem arribat al parc a les 11h i a les 13h ja havíem fet totes les activitats proposades i hem dinat al restaurant de La Maison, menú d'hamburguesa mitjà per als grans i menú hamburguesa petit per als nens.  Correcte de qualitat i preu.

A la tarda, hem tornat a entrar al parc perquè els petits volien tornar a entrar a la granja i a fer el sender de peus descalços.  A mitja tarda marxem i fem parada per fer una beicaina al berenador de Orgeix, que és una monada i te unes vistes precioses.

A la tarda volem anar a passejar per Ax-les-Termes, però tenim temps de remullar els peus dins una de les seves piscines termals, que n'hi ha una al centre, abans de que ens caigui un diluvi de nassos, així que recollim la paradeta i tornem cap a Andorra.  Un dia ben aprofitat i gaudit!

Camí de les Pardines

El Camí de les Pardines és un altre dels camins clàssics d'Andorra. És ideal per fer una tarda d'estiu o per anar a fer l'aperitiu al llac. És molt popular, totalment plana, hi ha molt runner i moltes famílies.  Es pot fer amb cotxet tranquil·lament.  Son una mica més de 3km de camí i acaben a la cara nord del llac d'Engolasters.  

L'accés es fa per Encamp, a la rotonda del Funicamp, a la carretera general, s'ha d'agafar direcció Els Cortals d'Encamp i seguir aquesta carretera fins al desviament de la borda de les Pardines.  Hi ha una amplia zona d'aparcament i una caseta d'informació.

Distància: 3km i 460m (anada)

Temps: 45 minuts.  A ritme nen de 4 anys (jugant amb les pinyes, mirant els jardins botànics, llençant pedretes a les cascades...) 1 hora (anada)

Desnivell: 30m (gairebé inapreciables)

La ruta és lineal, fins al llac d'Engolasters.

El recorregut passa per una zona d'ombra, amb constants vistes panoràmiques sobre la parròquia d'Encamp.  Al cap de poc de començar a caminar, travessem un túnel i un pont sobre riu del Montuell.  Una mica més enllà trobem el pont sobre el riu de la Molina, on podem veure dos petits salts d'aigua.  Al llarg de tot el camí trobem taules i bancs per fer una parada, un parell de fonts i constants papereres.  

Una altra de les atraccions d'aquest camí és el jardí botànic que acompanya tot el recorregut.  Si sou amants de la flora pirenaica, us encantarà.  Tal com s'indica a la primera imatge, hi ha 14 punts, amb petits jardins on es representa la flora de diferents hàbitats.  Cada zona està senyalitzada amb el nom de l'hàbitat que representa i s'hi han plantat algunes de les plantes més representatives de cada hàbitat. 

Als 2km del camí, pujant unes escales que s'endinsen dins el bosc, es pot visitar una antiga carbonera.

A l'inici i al final del camí trobem uns urinaris públics.

Al final del recorregut arribem al Llac d'Engolasters, que ofereix múltiples activitats, que ja explicarem en un altre post.  Al punt on arribem trobem dos restaurants.  Bé, La dama del llac és un bar, hi fan entrepans i hi fem un aperitiu a la terrassa abans de tornar.  L'altre, el Llac i Cel, sí és un restaurant, amb un menú de 17€ per si preferim entaular-nos a dinar.  En aquest punt de llac, hi ha una sèrie de jocs d'aigua que fan les delícies dels mes petits.

La tornada es fa pel mateix camí.  Es un camí molt agradable de fer amb la família, dels que ens agraden! :)

 

Circuit de les Fonts

Aquest matí havíem pensat de pujar a Engolasters, la zona natural més propera a Escaldes i un dels llocs més familiars d'Andorra, però també amb més afluència.  En agafar el darrer revolt de la carretera, en el que pràcticament els cotxes mal aparcats a la vorera arriben fins al pàrquing de baix, ens ho repensem i decidim agafar el circuit que surt des d'aquí mateix.

El circuit de les fonts és el primer circuit d'Andorra adaptat per a invidents.  Es totalment plà i es pot fer amb carretó sense problema.  L'accés al circuit es fa per la carretera CS-200 des d'Escaldes-Engordany en direcció al Llac d'Engolasters, que está àmpliament senyalitzat.  A uns 500 m abans d'arribar al llac, trobem el pàrquing del circuit de les fonts.

Distància: 1,2 km (anada)

Temps: 35 min (anada)

Desnivell: 0m

El recorregut transcorre per un camí ample, plà, tranquil i molt bonic, entre un bosc tancat de pi roig.  Al llarg del camí trobem, tres fonts (que per això s'en diu el circuit de les fonts), un túnel i un mirador amb unes vistes espectaculars sobre la vall.  Es un camí perfectament cuidat, amb papereres tancades, bancs i la barana i la vorera per a invidents perfectament adeqüades. Els rètols que trobem al llarg del camí ens expliquen varis aspectes molt interessants de la repoblació del bosc i les tècniques utilitzades.  Paralel·lament al camí, hi ha un circuit esportiu, amb mes baixades i pujades i algún element gimnàstic.

Al final del recorregut, que forma part d'un recorregut mes llarg del GR11, trobem la tercera font i un berenador amb dues taules de fusta, una de pedra i una caseta en la que hi ha unes graelles per fer barbacoa.  Un lloc ideal per treure el tupper i dinar.  Ja de tornada hem pujat l'últim revolt fins al pàrquing del llac on hi ha un restaurant/hotel, amb una terrassa ideal per fer uns cafès i un gelat.

És un circuit pero fer un matí tranquil en el que volguem sortir a pasejar, estirar les cames, i passar una bona estona de natura. A la tarda podeu acostar-vos al llac o atacar-lo pel camí de les Pardines o baixar fins la església de Sant Miquel d'Engolasters.  Però això ja son figues d'un altre post ;)

El Toll Bulidor

El camí del Toll Bullidor és una petita ruta de senderisme, inclosa a la guia de camins de la parròquia de Canillo.  Està categoritzada com a fàcil i ho és, però el terreny es de muntanya i no es pot fer amb carretó, però si caminant, tranquil·lament.  Per bebés, amb motxilla o a espatlles de son pare, com el meu petit!

Distància: 860m (anada)

Temps: 30 min (anada)

Desnivell: 70m

El punt de sortida el trobem a la carretera general CG-2. A 1,5km de Canillo, en direcció a Andorra la Vella, a ma dreta hi ha el pont de Molleres.  Hi ha un aparcament habilitat, una font i un rètol de fusta que indica la sortida del camí del Toll Bullidor.

El recorregut te un paissatge molt bonic, amb varis miradors, amb bancs, des del primer es veu Meritxell i des del segon es veuen les Bordes de Molleres.  A banda d'arribar al mirador del salt d'aigua anomenat Toll Bullidor gaudim el passeig, entre frondosos avellaners.  És un camí molt familiar, però és estret i alterna trams de pujades i baixades, a vegades amb escales de fusta habilitades.  Per sortir a caminar una estona sense haver-nos d'allunyar molt de la carretera.

En arribar, una passarel·la amb escales ens portà fins al mirador del salt d'aigua on hi figura aquest poema:

La Ruta del Ferro - Ordino - Andorra

Com que la primera recomanació de la noia de Centre d'Informació del Comapedrosa ens va agradar tant, hem seguit la seva segona recomanació:  La Ruta del Ferro.  I no ha fallat.  Es una ruta familiar, fàcil de fer, 1,4km i sense desnivell.  Es pot fer gairebé tota amb carretó i es una passejada agradable reseguint la llera del riu Valira del Nord.

Passem la Massana, direcció Ordino.  Seguim la carretera CG-3 fins el poble de Llorts.  A la sortida, davant els apartaments La Neu, trobem un pàrquing i l'inici de la ruta.

Els apartaments destaquen per la gran quantitat de flors per tot arreu, perfectament cuidades.  Els apartaments tenen un petit restaurant/braseria on, si us interessa dinar, serà millor que reserveu perquè estava a tope.  Nosaltres només hi hem fet un gelat i uns cafès a la tornada, darrere hi ha un petit parc infantil molt ben cuidat, amb una bonica ombra on pendre la fresca.

Abans de començar la ruta, ens acostem a la caseta informativa de les Mines de Llorts.  Havia llegit que la visita s'havia de concertar amb antel·lació, però no, a mesura que feien grupets de 6-8 persones anaven fent les visites, així que en 5 minuts ja teníem el nostre grup (5€ adults, nens gratuït).  Ens han equipat amb un casc i un xubasquero i cap dins.  La mina es petitona i amb 15 minuts està vista amb la excel·lent explicació i ronda de preguntes que ha contestat com ha pogut el jove guia.  Les curiositats de la extracció del ferro.  Per començar a ambientar la ruta està bé.  Un cop fora, el noi ens comenta que també fan la ruta guiada, però com que no ens interessa, que portem el nostre ritme, ens en fa 5 cèntims i ens dona un futlletó on s'explica, en cada punt de la ruta, el que diu el guia.  Molt agradables.

Comencem doncs, La Ruta dels Traginers, que transportàven el ferro des de la mina fins la Farga.  Tal com explica el futlletó, una de les primeres "atraccions" que trobem és una font fèrrica.  L'aigua te molt gust i olor de ferro.  No es pot denominar potable perquè te un pH molt baix, però un glop no ens farà mal i es curiós.  Tota la roca, l'aigua i per allà on passa l'aigua està tenyit d'òxid.  També el riu és vermellós degut al ferro dissolt que transporta.
El camí ens ofereix un itinerari escultòric, que homenatja aquesta ruta del ferro i totes aquelles persones que van treballar en aquesta indústria.

Per arribar a les escultures dels 7 homes hem de sortir del camí, cap a la esquerra.  Al marge de la escultura, la vista de la vall es preciosa.

Després trobem dues escultures mes.

Com us deia el camí es planer i segueix la llera del riu, amb varis accessos fàcils a l'aigua on hi podem veure pescadors i banyistes.

Fins a la primera escultura, el carretó pot anar tirant.  Aquí la cosa es complica, així que el deixem en un racó i caminem tots 4 una miqueta.

Passada una zona de graelles i taules de pícnic, trobem una estructura com una casa, amb una escultura cúbica dins.  Aquí és on el noi ens ha dit que podíem donar la volta.  La ruta sencera arriba fins al poble de La Cortinada i és d'uns 4km.  Però nosaltres ja en tenim prou. En aquesta última escultura, la "casa" està envoltada per uns bedolls que donen una ombra ideal per instal·lar el nostre campament i dinar a la ombra i la fresca.

Després de dinar, un intent de migdiada, reposar una mica i reposar forçes, desfem el camí fet, recuperem el carretó a mig camí i marxem.  No sense deixar de fer un cafetó i un gelat al preciós jardí-parc infantil dels Apartaments La Neu.

Al poble de La Cortinada hi ha el Centre d'Interpretació de la Farga Rosell.  També fan visites guiades.  Hagués estat bé per tancar el cicle del ferro, però al seient del darrere ja n'hi ha dos que dormen, així que ho descartem i fem via cap a casa.

Valls del Comapedrosa - Andorra

A la parròquia de La Massana, trobem el Parc Natural de les Valls del Comapedrosa.  Hi trobem un gran nombre de rutes de senderisme i refugis.  Si us acosteu al Centre d'Interpretació del Comapedrosa, a la carretera d'Arinsal, 5, una noia maquíssima us indicará totes les opcions que ofereix la zona.  

Ens vam decantar per fer el Circuit Interpretatiu del Comapedrosa, fàcil, 1,2km, 90m de desnivell i un joc!

La noia del Centre ens va donar el futlletó i ens va explicar el joc.  En el circuit hi ha amagades 6 fites "tresors", que amaguen un enigma.  Aquests "tresors" son petits pots de plàstic que contenen una frase que s'ha d'apuntar al full.  Amb l'enigma completat tornes al centre i donen un detall als nens.  Ideal per motivar la canalla!

Al final de la carretera d'Arinsal trobem un pàrquing i una altra caseta d'informació.  Passem el túnel i hi ha un altre pàrquing a ma dreta.  Es millor aparcar en aquest segon pàrquing perquè dins el túnel no hi ha vorera i és incòmode passar-hi amb la canalla.

El circuit comença una mica més amunt del pàrquing, seguint per la carretera, darrere el Berenador del riu Pollós.  Només a la entrada del camí hi ha una graella per fer barbacoa, unes taules de pícnic i una font d'aigua potable, fresca i boníssima.  També hi trobem un pont sobre el riu, amb accessos fàcils a l'aigua però deixem la remullada per quan haguem acabat la ruta.

L'inici del camí es bastant tortuós, no es pot fer amb carretó, però sí amb motxilla.  Ressegueix la llera del riu Pollós enmig d'un bosc tancat d'avellaners i pins.  Hi ha varis punts d'accés fàcil al riu.  Un cop creuem el segon pont per sobre el riu, el camí s'eixampla i la canalla pot caminar lliure (sense anar de la mà) i sense perills, buscant els tresors!  Una mica més enllà es baixa per un tros de pista d'esquí de Vallnord.  Després el camí torna a entrar al bosc i acaba aprop del pàrquing on hem deixat el cotxe.  Abans d'arribar hi ha un prat amb una zona d'ombra ideal per dinar els entrepans que portem i reposar una mica.

Abans d'agafar el cotxe de tornada ens podem acostar a l'inici del camí per reomplir les cantimplores i remullar-nos al riu.

El circuit, sense parades, amb una hora es fà bé.  Parant a dinar, entretenint-nos amb els tresors i amb remullada final, fem tot el matí de muntanya sense presses i gaudint el bosc, la natura i els seus encants, que ja és el que buscàvem.