Estanys de Tristaina

Els Estanys de Tristaina son, per la seva bellesa i fàcil accessibilitat, dels llacs més visitats d’Andorra.  La ruta és d’aquelles que jo en dic “evolutives” perquè amb el temps es pot anar allargant i assolint objectius més exigents, però des del primer cop que hi pujeu ja quedareu enamorats del lloc.

S’hi pot anar amb els nens amb motxilla sense problema.  Després, amb 3 anys el nostre petit va arribar fins a un dels llacs i aquest estiu, amb 4 ja ha completat la ruta dels 3 llacs, així que, fins on arribeu estarà bé.

L’aproximació es fa seguint la carretera CS-380 direcció les pistes de Vallnord-Arcalís.  La ruta surt des del restaurant de la Coma, però l’accés està tallat al trànsit de 9 a 17h, així que si hi pujeu amb Auto o Camper hi podeu fer nit.  N’hi ha moltes a dalt. Però si no, l’accés es fa amb el telecabina de Tristaina que surt des de la zona de l’Hortell.  

PREU: 12€ adults, 8€ nens de 6 a 11 anys i gratuït per als menors de 5.  Important! S’ha de portar document acreditatiu (físic o foto) de la edat dels nens, si no no et fan el descompte.

Aquest preu inclou pujada i baixada en el telecabina i pujada i baixada en el telecadira de Creussans (aquest any el Covid no permet aquesta activitat) que surt des de la Coma fins a la frontera natural entre Andorra i França.  Des d’aquest punts surten altres excursions, però no les que venim a fer avui, així que, com que estava inclòs en el preu, hem pujat a fer una ullada i gaudir les vistes però res mes.  Hem baixat per començar la nostra ruta d’avui.

La ruta cap als llacs de Tristaina comença a la esquerra del restaurant.  La carta, principalment de brasa es careta, però també fan entrepans i plats combinats mes ajustats.  Nosaltres sempre hem preferit portar menjar i dinar als llacs. De tornada uns cafès i uns gelats no fallen mai.

La ruta està clarament senyalitzada i puja fins a l’encreuament de la Coma.  En alguns punts hi ha passamans per donar confiança.  Dalt del collet ja hi podrem veure, a ma dreta l’estany Primer i a ma esquerra l’estany del Mig i una mica mes enllà l’estany de Mes Amunt.  

La ruta més senzilla és cap a l’estany del Mig.  Des de baix trigarem aproximadament una hora, 2.5 km i 123m de desnivell. Senzill i podrem gaudir l’alta muntanya sense massa esforç.

Si volem fer la ruta dels tres llacs, a l’encreuament, seguirem el camí de la dreta.  El sender va perdent altitud fins a arribar a l’estany Primer, que és el més petit dels tres i el d’aigües més blaves.  Creuem el pont de fusta i seguim vorejant l’estany fins que el sender s’enfila uns metres per sobre.  Aviat veurem l’estany del mig, envoltat de tarteres i colls. El camí de tornada és el que va enganxat a l’estany.  Tot i que hi podem baixar, recomano seguir el camí cap a l’estany de Mes Amunt.  Aviat arribarem a l’estany de Mes Amunt on podrem gaudir d’un espectacular paisatge de roca glacial sota el pic de Tristaina.  Aquest estany és el de major superfície, de forma arrodonida.  En aquest últim estany, d’aigües mes fosques, els valents s’hi poden banyar.  

En aquest punt segur que trobarem un racó on muntar la paradeta, dinar, contemplar i atrevir-nos a tastar aquestes aigües de desgel.

De tornada, el sender no dona la volta a l’estany sinó que el deixarem a la dreta fins a travessar un altre pont de fusta i ja enfilar el sender de baixada, seguint el curs de l’aigua, fins l’estany del Mig.  Voregem l’estany i, tot seguit, hem d’agafar el sender de la dreta fins a l’encreuament. Un cop a dalt, només haurem de baixar fins al restaurant pel mateix camí de pujada.

Segons la guia de rutes, per fer els tres llacs haurem de comptar unes 3 hores.  Son 4,7km i 200m de desnivell. Nosaltres amb totes les parades, dinar, banyet,us recomanem que, si fa bo, el gaudiu tot el temps que pugueu, teniu temps fins les 17h que és la última baixada del telecabina.

Us deixo l’enllaç Wikiloc:  Wikiloc Tristaina

Obviament no hi ha papereres.  Recolliu les vostres deixalles i no embrutem la muntanya.  Que gaudiu aquesta preciosa ruta d’alta muntanya.

Camí del Bosc del Campeà

Una de les nostres primeres incursions a la extensissima Vall del Madriu-Perafita-Claror, ha sigut el Camí del Bosc del Campeà, la ruta que avui us descric.   En general es una ruta senzilla, circular, de 4 kilòmetres de llarg i 260m de desnivell.  La recomano per nens a partir de 4 anys o en motxilla ja que la pujada i la baixada son pronunciades i pedregoses i cal una mica d’agilitat.  

Aquesta ruta té dos accessos principals, per una banda el Funicamp, que surt des de la rotonda d’Encamp.  Podem iniciar aquesta ruta des de la estació intermitja.  Per mi, no val la pena pagar el cost del Funicamp ni fer la cua per comprar-ne els tiquets, podent pujar-hi en cotxe, però això va a gustos.  Nosaltres hem pujat en cotxe per la carretera dels cortals.  Podeu pujar fins a la estació intermitja i començar la ruta al rocòdrom o be, estalviar el primer quilòmetre, com nosaltres, que hem iniciat la ruta al Berenador del Camí, on, aquest estiu Turisme d’Andorra hi ha col·locat un Tamarro i clar, era parada obligada.  El berenador està dividit en dues parts, una petita amb 4 taules i 2 barbacoes que és on hi ha el Tamarro i una altra, uns metres més enllà a vista de la carretera, molt mes gran amb més taules i barbacoes i fins i tot WC públic.  

La ruta en taronja és la que hem fet nosaltres amb origen i final al berenador.  En lila, us senyalo l’accés al camí des de la estació intermitja del Funicamp.  En aquest camí trobem un pont tibetà molt bonic, però fa un parell d’anys que està barrat el pas, així que s’ha de baixar pel pont de pedra, una mica més avall.

Comencem la ruta doncs, al berenador, seguint per la Pleta dels Orris els punts grocs que ens marquen tot el camí.  Es camina una pista forestal asfaltada, que puja lleugerament aprox. un quilòmetre fins que trobem el rètol de fusta que ens marca l’inici del Bosc del Campeà.  Val la pena no començar a pujar de seguida i gaudir d’unes vistes espectaculars dels cortals.  Continuem la ruta per un camí estret de muntanya, que puja puja puja i s’endinsa en un bosc tancat de pi negre.  Quan sortim del bosc, arribem a una esplanada on brolla la Font del Campeà i ara ja som en el punt més alt de la ruta.  Travessem el prat i trobem el rètol que indica el camí pla del Bosc del Campeà.  El camí és molt agradable, tranquil i plà per dins el bosc.  Al cap de poc, el camí comença a baixar, primer lleuger, després amb una pendent més pronunciada.  Cal anar amb compte perquè rellisca.  

Quan ja sortim del bosc i tornem a veure els cortals, deixem un camí que marxa cap a la esquerra i seguim cap a la dreta fins arribar al berenador.  Nosaltres, a ritme de nen de 4 anys, amb paradetes incloses hem fet la ruta en unes dues hores i poc, així que hem arribat al berenador a una hora ideal per estirar la manta de pícnic i treure el dinar.  Hi ha un contenidor de deixalles a la carretera.  Sobretot recolliu la vostra brossa i no embrutem el bosc.

Que la gaudiu!

Us deixo també el link de la ruta a Wikiloc 

Wikiloc - Camí del Bosc del Campeà