El Museu De Les Il.lusions

La proposta del Museu de les il·lusions ha sigut la sorpresa del Nadal, de la ma del Pare Noël.  

I ha sigut una troballa d'allò més divertida i curiosa.  De ben segur és un dels museus mes originals de la ciutat.  El Museu de les Il·lusions es composta de 8 sales al Big Fun i el propi museu.  El Big Fun es troba a la Rambla de Sant Josep 94 i el Museu al carrer Pintor Fortuny 17, a 4 minuts caminant.

Les 8 Sales son:

- Coses Gegants

- Casa a l'Inrevés

- Piscina de Boles

- Sala de Dolços

- Laberint del Terror (edat recomanada a partir de 12 anys)

- Laberint de Cintes

- Laberint de Miralls

- Sala dels Récords Guiness

Les entrades es poden comprar en varis formats:  1 entrada 10€, 5 entrades 20€ i 9 entrades 30€.  Cada entrada es bescanvia per una sala o el museu.  Per visitar cada sala, cal comptar, ben aprofitada, uns 20 minuts.  Les entrades no caduquen així que s'hi pot anar varis dies i repetir sala si alguna us ha agradat molt.

Podeu trobar telèfons o més informació a:

- https://bestmuseum.net

- https://bigfunmuseum.com

Consells útils i suggerencies:

- A la entrada del Big Fun hi ha unes guixetes gratuïtes per deixar les jaquetes i veure les sales amb llibertat de moviments.

- Els nens paguen igual que els adults a partir dels 5 anys.

- La entrada de 9 museus, 30€, la trobo una mica cara, tot i que, pot ser una activitat que ens ocupa 3 dies.  Així que ben pensat, no es tan car i és molt divertit.

- Tot i que és un lloc turístic, com que hi ha tantes sales, tot i que hi ha bastanta gent, no et sents agobiat i pots fer les fotos tranquil·lament.

- IMPORTANT:  No us deixeu la cámara de fotos.  Anar al Museu de les Il·lusions sense cámara és com comprar un cotxe sense rodes!!  És un espectacle fotogràfic de jocs de 3D, de colors, de presepectives.  

Tot i que nosaltres no som uns experts en fotografía i que les vam fer amb el telèfon, son divertides.  Us ensenyo, de moment, les que vam fer en la primera sessió.  

Espero que us agradin!

COSES GEGANTS:

PISCINA DE BOLES

CASA A L'INREVÉS 

SALA DE DOLÇOS

Cim d'Àligues "vol lliure de rapinyaires"

Aquesta proposta la hem tret del popular Club Súper 3, que ens ha regalat les entrades dels dos petits.   El Cim d'Àligues és un centre dedicat a l'estudi, mostra, cria i vol d'aus rapinyaires.  Té com a finalitat la educació i sensibilització mediambiental. 

El Cim d'Àligues es troba dins el terme municipal de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental.  Un cop passat Sant Feliu de Codines, seguim per la C-59 direcció Castellterç.  Aprox. a un kilòmetre trobem el cartell que ens indica la entrada del parc.  Trobem un ampli pàrquing a la entrada.

Les entrades no son precisament econòmiques, 12€ adults, 9€ nens de 3 a 15 anys, però ja us dic ara que val la pena.  El parc en si mateix no es gaire gran, la primera zona que trobem es l'àrea de pícnic, opció que recomanem especialment si fa bon dia.  Es un espai agradable, ampli, ben cuidat, amb ombra de pi negre i unes precioses vistes a la vall.  Hi ha una petita zona d'esbarjo infantil i un photocall per on no hem pogut evitar passar.

Una mica mes enllà el restaurant, que és petit, així que recomanen reservar amb antelació.  Les taules del restaurant son interiors i en un dia com avui valia la pena dinar fora.  Nosaltres hem triat la opció pícnic complementat amb gelats i cafès del restaurant.  Com uns reis!

El següent que trobem ja és l'aviari, es a dir, les gàbies on hi ha les aus.  N'hi ha de totes les mides, n'hi ha que estan sols i ni ha que viuen en comunitat.  Davant de cada ocell hi ha un plafó amb informació. Dos cops al dia hi ha visita guiada i sessió de vol.  La sessió de vol és obligada, la visita guiada als aviaris molt recomanable.  

Personalment, els animals a les gàbies em fan una mica de llàstima, tot i que reconec que molts han nascut en captivitat i que es una manera de recuperar especies. Per als nens es la manera de veure els animals molt de prop i amb tranquilitat.  Trobem rapinyaires diürnes, nocturnes i carronyes.  

Un cop feta la visita guiada, que dura mitja hora, ens dirigim a la grada de la sessió de vol.  En una paraula ESPECTACULAR.  El personal del parc es molt professional i fan una explicació molt amena de les diferents característiques de les aus rapinyaires.  Les nocturnes volen per sobre la grada gairebé tocant el públic amb les ales.  Les diürnes, molt més intrèpides, s'allunyen i apropen del Cim d'Àligues i en contemplem la majestuositat del vol.  El personal del parc acosta les aus a la primera filera de la grada de manera que es poden observar molt de prop.  Hem quedat bocabadats.  Una hora de sessió de vol es fa ben curta.

De fet, nosaltres que hi hem anat a l'octubre, hem fet la visita guiada a les 12.30h, la sessió de vol a la 1h i com que ens ha agradat tant, després de dinar ens hem esperat a la següent sessió de vol a les 16h repassant les aus de l'aviari i jugant a la esplanada de gespa.  Ha valgut la pena la espera, l'espectacle es diferent, surten aus que no surten en la primera sessió i hem passat un dia fantàstic.  

La Maison Des Loups

Per recomanació de @MariaTeresa56, avui ens endinsem a la veïna França, concretament ens dirigim cap a la Vall d'Orlú, en la que hi ha gran quantitat d'opcions de senders de natura, activitats, parcs, en la zona denominada com "Les Forges d'Orlú".

Passat el túnel d'Envalira, seguim direcció Ax-les-Thermes.  Just a la entrada d'Ax, hi ha el desviament cap a la dreta en direcció Orlú.  Aquesta carretera, que segueix la llera del riu Oriège, ja preveu que ens endinsem en una zona d'alt valor paisatgistic i natural.  

Com es veu a la foto, a Orgeix hi trobem una escola d'equitació, al costat del riu, en una zona de pícnic, berenador, preciosa.  A Orlú hi tenim un càmping i una zona d'escalada i al final de la carretera, en el que s'anomena "Les Forges d'Orlu" hi trobem, Foret des Sons (bosc dels sons), Akrobranch, una mena de bosc-aventura, amb passarel·les entre els arbres, ponts tibetans, etc... I la Maison des Loups, un parc d'animals.  Des d'aquest punt també surt una ruta circular, que envolta la Reserva Nacional d'Orlú, amb salts d'aigua, avistament d'animals i miradors.

Al final de la carretera, a ma dreta hi ha un ampli pàrquing amb una ombra generosa.  Des d'aquí s'accedeix caminant (5min) a les zones d'activitats (Akrobranch, Maison des Loups, ruta circular).  També hi ha dos restaurants, una caseta de gelats, una paradeta de souvenirs i tres taules de pícnic.

Per la edat dels nostres nens, triem per avui, "La Maison des Loups".   La entrada es treu al restaurant que queda a ma esquerra.  Una noia súper amable, ens explica el funcionament del parc, les hores a les que hi ha alimentació dels llops, el recorregut, els accessos.  

Entrades: 9,5€ adults, 7,7€ infants de 3 a 12 anys, menors de 3 gratuït.  (Hi ha un forfait família, 2 adults+2nens per 30€).  No es, el que en diríem econòmic, però sens dubte val la pena.  Si us trobeu allotjats al nord d'Andorra, definitivament val molt mes la pena que Naturlàndia, que ja en faré un altre post, però vaja...

Entrem al parc i el primer que ens sorprèn es la ombra de bosc, els camins i les instal·lacions estàn molt ben cuidats i es respira natura.  Tot i que hi ha força gent, no tenim sensació d'agobi.

Els camins son de pedra o grava, així que deixem el carretó a la entrada i fem el parc caminant.  Per a nadons, molt millor en motxilla.

Seguim el circuit del parc, en el qui hi ha separades, com a grans atraccions, 5 classes de llops diferents.  Hi ha uns miradors alçats o bé unes casetes cobertes, amb mirilles, des dels que, amb silenci i paciència, es poden veure els animals.  En alguns d'ells hi ha l'horari d'alimentació.  Quan es fa l'hora, tothom es conçentra al punt i obviament, els llops, que tenen la seva rutina també.  És llavors sobretot quan es veuen més animals i més aprop.  Passa que, entre la gentada i que el cuidador dels animals fa una extensa explicació (en francès, clar) sobre els llops abans d'alimenta-los... La veritat que es fa un xic pesat.  I com que està tothom concentrat allà, un cop vistos els llops, decidim seguir endevant, que el parc està buit!

I descobrim que, a més dels llops, el parc te unes activitats xulíssimes:

- Sender de peus descalços.  Diferents textures per trepitjar amb els peus descalços i descobrir els sentits i les sensacions.  Net, cuidat, arreglat, agradable (a trams, clar ;) )

- Sender de les petjades.  Anem trobant les petjades dels animals de la reserva i hem d'endivinar de quin animal es tracta.  Aixecant una tauleta de fusta, n'endivinem la pertinença.

- Avistament d'animals i ocells, a través d'uns forats a la fusta, que guien els ulls dels petits.

- La granja, en la que es permet entrar als tancats dels animals, alimentar-los, hi ha una activitat d'excavació arqueològica, una activitat per buscar pepites d'or al riu, una activitat per comparar la nostra velocitat en carrera amb la del llop (que té un èxit brutal entre nens i grans)

Nosaltres hem arribat al parc a les 11h i a les 13h ja havíem fet totes les activitats proposades i hem dinat al restaurant de La Maison, menú d'hamburguesa mitjà per als grans i menú hamburguesa petit per als nens.  Correcte de qualitat i preu.

A la tarda, hem tornat a entrar al parc perquè els petits volien tornar a entrar a la granja i a fer el sender de peus descalços.  A mitja tarda marxem i fem parada per fer una beicaina al berenador de Orgeix, que és una monada i te unes vistes precioses.

A la tarda volem anar a passejar per Ax-les-Termes, però tenim temps de remullar els peus dins una de les seves piscines termals, que n'hi ha una al centre, abans de que ens caigui un diluvi de nassos, així que recollim la paradeta i tornem cap a Andorra.  Un dia ben aprofitat i gaudit!

Camí de les Pardines

El Camí de les Pardines és un altre dels camins clàssics d'Andorra. És ideal per fer una tarda d'estiu o per anar a fer l'aperitiu al llac. És molt popular, totalment plana, hi ha molt runner i moltes famílies.  Es pot fer amb cotxet tranquil·lament.  Son una mica més de 3km de camí i acaben a la cara nord del llac d'Engolasters.  

L'accés es fa per Encamp, a la rotonda del Funicamp, a la carretera general, s'ha d'agafar direcció Els Cortals d'Encamp i seguir aquesta carretera fins al desviament de la borda de les Pardines.  Hi ha una amplia zona d'aparcament i una caseta d'informació.

Distància: 3km i 460m (anada)

Temps: 45 minuts.  A ritme nen de 4 anys (jugant amb les pinyes, mirant els jardins botànics, llençant pedretes a les cascades...) 1 hora (anada)

Desnivell: 30m (gairebé inapreciables)

La ruta és lineal, fins al llac d'Engolasters.

El recorregut passa per una zona d'ombra, amb constants vistes panoràmiques sobre la parròquia d'Encamp.  Al cap de poc de començar a caminar, travessem un túnel i un pont sobre riu del Montuell.  Una mica més enllà trobem el pont sobre el riu de la Molina, on podem veure dos petits salts d'aigua.  Al llarg de tot el camí trobem taules i bancs per fer una parada, un parell de fonts i constants papereres.  

Una altra de les atraccions d'aquest camí és el jardí botànic que acompanya tot el recorregut.  Si sou amants de la flora pirenaica, us encantarà.  Tal com s'indica a la primera imatge, hi ha 14 punts, amb petits jardins on es representa la flora de diferents hàbitats.  Cada zona està senyalitzada amb el nom de l'hàbitat que representa i s'hi han plantat algunes de les plantes més representatives de cada hàbitat. 

Als 2km del camí, pujant unes escales que s'endinsen dins el bosc, es pot visitar una antiga carbonera.

A l'inici i al final del camí trobem uns urinaris públics.

Al final del recorregut arribem al Llac d'Engolasters, que ofereix múltiples activitats, que ja explicarem en un altre post.  Al punt on arribem trobem dos restaurants.  Bé, La dama del llac és un bar, hi fan entrepans i hi fem un aperitiu a la terrassa abans de tornar.  L'altre, el Llac i Cel, sí és un restaurant, amb un menú de 17€ per si preferim entaular-nos a dinar.  En aquest punt de llac, hi ha una sèrie de jocs d'aigua que fan les delícies dels mes petits.

La tornada es fa pel mateix camí.  Es un camí molt agradable de fer amb la família, dels que ens agraden! :)

 

Circuit de les Fonts

Aquest matí havíem pensat de pujar a Engolasters, la zona natural més propera a Escaldes i un dels llocs més familiars d'Andorra, però també amb més afluència.  En agafar el darrer revolt de la carretera, en el que pràcticament els cotxes mal aparcats a la vorera arriben fins al pàrquing de baix, ens ho repensem i decidim agafar el circuit que surt des d'aquí mateix.

El circuit de les fonts és el primer circuit d'Andorra adaptat per a invidents.  Es totalment plà i es pot fer amb carretó sense problema.  L'accés al circuit es fa per la carretera CS-200 des d'Escaldes-Engordany en direcció al Llac d'Engolasters, que está àmpliament senyalitzat.  A uns 500 m abans d'arribar al llac, trobem el pàrquing del circuit de les fonts.

Distància: 1,2 km (anada)

Temps: 35 min (anada)

Desnivell: 0m

El recorregut transcorre per un camí ample, plà, tranquil i molt bonic, entre un bosc tancat de pi roig.  Al llarg del camí trobem, tres fonts (que per això s'en diu el circuit de les fonts), un túnel i un mirador amb unes vistes espectaculars sobre la vall.  Es un camí perfectament cuidat, amb papereres tancades, bancs i la barana i la vorera per a invidents perfectament adeqüades. Els rètols que trobem al llarg del camí ens expliquen varis aspectes molt interessants de la repoblació del bosc i les tècniques utilitzades.  Paralel·lament al camí, hi ha un circuit esportiu, amb mes baixades i pujades i algún element gimnàstic.

Al final del recorregut, que forma part d'un recorregut mes llarg del GR11, trobem la tercera font i un berenador amb dues taules de fusta, una de pedra i una caseta en la que hi ha unes graelles per fer barbacoa.  Un lloc ideal per treure el tupper i dinar.  Ja de tornada hem pujat l'últim revolt fins al pàrquing del llac on hi ha un restaurant/hotel, amb una terrassa ideal per fer uns cafès i un gelat.

És un circuit pero fer un matí tranquil en el que volguem sortir a pasejar, estirar les cames, i passar una bona estona de natura. A la tarda podeu acostar-vos al llac o atacar-lo pel camí de les Pardines o baixar fins la església de Sant Miquel d'Engolasters.  Però això ja son figues d'un altre post ;)