Funicamp i Ruta Solanelles - Cubil

Localització: Parròquia d'Encamp, Andorra

Fèia temps que teníem ganes de Funicamp, hi hem passat per sota tantes vegades... però està prohibit a menors de 3 anys, així que aquest estiu era atracció obligada. 

El Funicamp és un telecabina de tipus funitel, situat a la rotonda principal d'Encamp.  En poc mes de 25 minuts recorre una distància d'aprox. 6 km i te dues parades, la estació intermitja, a la que també s'hi pot arribar en cotxe seguint la carretera dels Cortals i la Estació Final, que només es pot accedir mitjançant el Funicamp i que permet l'accés a les pistes d'esquí d'Encamp i, a l'estiu, es el punt de sortida de moltes rutes de senderisme i en 4x4.  A la oficina d'informació situada a la mateixa rotonda us explicaran totes les rutes i possibilitats.

De base, el tiquet del Funicamp costa 10€ pujada i baixada, nens i adults. Les excursions es paguen a part.  El pàrquing del Funicamp te un cost de 5€ per tot el dia.

Un cop tenim els nostres tiquets, pujem a la planta mes alta de l'edifici i pujem a la cabina.  De la cua que hem fet a la oficina d'informació, ni rastre a les cabines, així que pujem i cap dalt! Als nens els hi encanten els telecabines, pujen tan amunt en tan poc temps...

Fem una petita parada a la Estació Intermitja per fer un volt pel bosc del Campeà i passar pel pont tibetà.  La estructura del rocòdrom es veu clarament a la sortida del Funi.  A la dreta del rocòdrom hi ha un caminet que baixa cap al riu.  El seguim una estona i als pocs metres veiem el pont tibetà, d'uns 20m, penjat sobre el riu de les Deveses.  Quan ens hi acostem però, veiem que té el pas restringit...ohhhhhh, quina llàstima, amb les ganes que en teníem... Deixem estar el bosc del Campeà per una dia que el pont estigui obert i tornem cap al Funicamp per arribar fins al final del trajecte.

Les vistes dels dels miradors de Solanelles son espectaculars, tant la banda de la vall dels Cortals com la banda del sector Grau Roig.  És cap a aquesta banda cap a on es dirigeixen la major part dels senderistes que pujen fins aquí.  La ruta fins al Llac Cubil no sembla tan feixuga des de dalt, així que xino-xano seguim la pista cap al llac.  Segons la oficina d'informació hi ha 15 min de baixada i 30 de pujada.  Nosaltres, amb dos nens de 3 i 5 anys ens ho agafem amb calma, fa un dia esplèndid i dinarem a la vora del llac.  Comencem la ruta per la pista d'esquí, que mes avall fa un gir a la esquerra.  Com que la pista es una mica avorrida i la canalla va bé, decidim encarar el llac per una coma herbosa, drets cap al llac, on arribem aprox 40 min després d'haver començat a caminar.

En arribar al llac, una noia molt amable ens fa una explicació sobre els Orris d'Encamp.  Davant nostre l'Orri del Cubil.  Unes construccions senzilles, de pedra, del segle XVIII, utilitzades per la ramaderia ovina de la zona.  També ens alerta sobre la Tora Blava, una planta verinosa amb una flor blava molt cridanera i molt, molt abundant a la zona.  N'hi ha per tot arreu!

Dinem i passem una llarga i agradable estona de relax al costat del llac.

La pujada, des de baix, es veu complicada, així que optem per començar per la pista d'esquí que a la baixada havíem evitat.  Comencem a pujar per la pista, però es veu tan llarg el recorregut... que decidim escurçar-lo fent via directa per un camí delimitat per canons de neu.  Es un tram bastant dret així que fem parada cada dos canons.  Un cop a la collada, prenem de nou la pista que assoleix les Solanelles.  A dalt hi ha un bar i serveis i hi fem el gelat de la victòria.  En la pujada hi hem invertit una hora i quart.  El petit ha fet pràcticament tota la pujada a coll, el gran, cansat, però ha pujat bé.  Un cop refets, agafem el telecabina de tornada cap a Encamp.

Estany de les Abelletes

Localització: Parròquia d'Encamp, Andorra

La ruta que arriba a l’estany d’Abelletes és una ruta senzilla amb una pujada inicial exigent. Nomes son 810m de pujada, pero amb un desnivell de 120m.  El nostre petit de 3 anys ho ha fet amb alguna parada i sense queixar-se gaire, en poc mes de 35 minuts. Després de la pujada, la volta a l’Estany és un agradable passeig de 600m més. Des de la base de l’Estany trobem les indicacions per pujar al pic d’Abelletes i al pic d’Envalira, però això ho deixarem per mes endevant.

La ruta s’inicia al peu del telecadira del Coll dels Isards, a la pista d’esqui del Pas de la Casa. L’aparcament d’Abelletes es el mes pràctic, però és de pagament.  Comencem a pujar entre el telecadira i el jardí de neu, fins passar les dues cintes transportadores de les pistes, que ens queden a mà esquerra. Un cop passades, encarem la part mes feixuga de la pujada. Seguint les fites amb un punt grog arribem fins a un replà on hi ha una caseta potabilitzadora d’aigua.  Passat el dipòsit a mà esquerra segueix el camí de fites grogues. Seguim amunt fins que s’albira, als nostres peus, el fantàstic paratge que envolta l’Estany de les Abelletes.

Es pot fer la volta a l'estany, per un petit camí que el voreja.  Hi trobem dues discretes zones de taules i barbacoes per fer-hi pícnic. El marc que envolta l'estany és molt bonic i ens hi estem una bona estona contemplant-lo, llençant-hi pedretes i fins i tot remullant els peus.  La baixada es fa pel mateix recorregut pel que hem pujat.  En uns 25 minuts som a baix amb una nova i bonica ruta descoberta i completada amb èxit.








Això si, d'Abelletes, no n'hem vist ni una!

L'Estany d'Engolasters

L’Estany d’Engolasters es una de les rutes fàcils i escapades bàsiques per aquells que volen desconnectar de la gran ciutat, donar-se un bany de bosc i passejar una estona per un lloc bonic però sense allunyar-se massa de les zones comercials. 

A Engolasters s’hi pot arribar per tres vies principals:

1. Des d’Encamp.  Es una ruta fàcil, de aprox 1h 15min d’anada i 45min de tornada, uns 2km, amb 400m de desnivell.  La sortida de la ruta es troba davant del Museu de l’Automòbil.  Allà s’hi troba la senyalització del recorregut cap a Engolasters i cap al Riu Blanc.
2. El camí de les Pardines.  (Hi teniu un post al blog dedicat a aquesta ruta)
3. En cotxe des d’Escaldes-Engordany son 10 minuts.  Per a aquells que no es vulguin complicar o que vulguin fer un petit passeig vorejant l’estany.  La carretera CS200 arriba directament a la part Sud de l’Estany.  Hi ha un pàrquing de pagament, un restaurant i un punt d’informació amb gent molt maca.  Caminant escassos 200m des del pàrquing accedim a la presa d’Engolasters.  En aquesta banda també hi ha un parc acrobàtic, Bosc Aventura, amb ponts penjants i estructures per anar enfilat entre els arbres, amb tres circuits de diferent dificultat, a partir de 5 anys.

Tant és d’es d’on arribeu a l’estany.  Un cop allà us podreu apropar a la riba del llac, passejar, descansar en una zona verda o fer pícnic a les arees dessignades.   A la vessant Nord hi ha una sèrie de jocs de circuits d’aigua per la canalla, que es diverteixen jugant amb els mecanismes que s’accionen amb una bomba d’aigua manual. 

Hi ha diversos itineraris per rodejar l’estany.  La pista asfaltada es apta per carretons.  Els camins del bosc no, cap d’ells, però son molt més divertits!  Teniu el camí inundable que, com el seu nom indica, no sempre és accessible.   Però és el que va tocant l’estany, perfecte per jugar a tirar pedres, mirar els pescadors que hi van a pescar truites i per endinsar-se dins les arrels vistes de dos arbres que creixen un nivell per sobre del camí.  Als petits els hi encanta enfilar-s’hi!.  Una mica mes amunt del camí inundable trobareu el Circuit del Mig, indicat per practicar-hi BTT.  I més endins, el Circuit del Bosc, ideal per fer una passejada d’estiu entre les ombres del bosc.

A la vessant Nord de l’estany (on no hi ha la presa) hi ha un WC públic, un restaurant, la Dama del Llac i un cafè, Llac i Cel.  No maten cap dels dos, però per fer un àpat senzill o un berenar n’hi ha prou.  

El Museu De Les Il.lusions

La proposta del Museu de les il·lusions ha sigut la sorpresa del Nadal, de la ma del Pare Noël.  

I ha sigut una troballa d'allò més divertida i curiosa.  De ben segur és un dels museus mes originals de la ciutat.  El Museu de les Il·lusions es composta de 8 sales al Big Fun i el propi museu.  El Big Fun es troba a la Rambla de Sant Josep 94 i el Museu al carrer Pintor Fortuny 17, a 4 minuts caminant.

Les 8 Sales son:

- Coses Gegants

- Casa a l'Inrevés

- Piscina de Boles

- Sala de Dolços

- Laberint del Terror (edat recomanada a partir de 12 anys)

- Laberint de Cintes

- Laberint de Miralls

- Sala dels Récords Guiness

Les entrades es poden comprar en varis formats:  1 entrada 10€, 5 entrades 20€ i 9 entrades 30€.  Cada entrada es bescanvia per una sala o el museu.  Per visitar cada sala, cal comptar, ben aprofitada, uns 20 minuts.  Les entrades no caduquen així que s'hi pot anar varis dies i repetir sala si alguna us ha agradat molt.

Podeu trobar telèfons o més informació a:

- https://bestmuseum.net

- https://bigfunmuseum.com

Consells útils i suggerencies:

- A la entrada del Big Fun hi ha unes guixetes gratuïtes per deixar les jaquetes i veure les sales amb llibertat de moviments.

- Els nens paguen igual que els adults a partir dels 5 anys.

- La entrada de 9 museus, 30€, la trobo una mica cara, tot i que, pot ser una activitat que ens ocupa 3 dies.  Així que ben pensat, no es tan car i és molt divertit.

- Tot i que és un lloc turístic, com que hi ha tantes sales, tot i que hi ha bastanta gent, no et sents agobiat i pots fer les fotos tranquil·lament.

- IMPORTANT:  No us deixeu la cámara de fotos.  Anar al Museu de les Il·lusions sense cámara és com comprar un cotxe sense rodes!!  És un espectacle fotogràfic de jocs de 3D, de colors, de presepectives.  

Tot i que nosaltres no som uns experts en fotografía i que les vam fer amb el telèfon, son divertides.  Us ensenyo, de moment, les que vam fer en la primera sessió.  

Espero que us agradin!

COSES GEGANTS:

PISCINA DE BOLES

CASA A L'INREVÉS 

SALA DE DOLÇOS

Cim d'Àligues "vol lliure de rapinyaires"

Aquesta proposta la hem tret del popular Club Súper 3, que ens ha regalat les entrades dels dos petits.   El Cim d'Àligues és un centre dedicat a l'estudi, mostra, cria i vol d'aus rapinyaires.  Té com a finalitat la educació i sensibilització mediambiental. 

El Cim d'Àligues es troba dins el terme municipal de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental.  Un cop passat Sant Feliu de Codines, seguim per la C-59 direcció Castellterç.  Aprox. a un kilòmetre trobem el cartell que ens indica la entrada del parc.  Trobem un ampli pàrquing a la entrada.

Les entrades no son precisament econòmiques, 12€ adults, 9€ nens de 3 a 15 anys, però ja us dic ara que val la pena.  El parc en si mateix no es gaire gran, la primera zona que trobem es l'àrea de pícnic, opció que recomanem especialment si fa bon dia.  Es un espai agradable, ampli, ben cuidat, amb ombra de pi negre i unes precioses vistes a la vall.  Hi ha una petita zona d'esbarjo infantil i un photocall per on no hem pogut evitar passar.

Una mica mes enllà el restaurant, que és petit, així que recomanen reservar amb antelació.  Les taules del restaurant son interiors i en un dia com avui valia la pena dinar fora.  Nosaltres hem triat la opció pícnic complementat amb gelats i cafès del restaurant.  Com uns reis!

El següent que trobem ja és l'aviari, es a dir, les gàbies on hi ha les aus.  N'hi ha de totes les mides, n'hi ha que estan sols i ni ha que viuen en comunitat.  Davant de cada ocell hi ha un plafó amb informació. Dos cops al dia hi ha visita guiada i sessió de vol.  La sessió de vol és obligada, la visita guiada als aviaris molt recomanable.  

Personalment, els animals a les gàbies em fan una mica de llàstima, tot i que reconec que molts han nascut en captivitat i que es una manera de recuperar especies. Per als nens es la manera de veure els animals molt de prop i amb tranquilitat.  Trobem rapinyaires diürnes, nocturnes i carronyes.  

Un cop feta la visita guiada, que dura mitja hora, ens dirigim a la grada de la sessió de vol.  En una paraula ESPECTACULAR.  El personal del parc es molt professional i fan una explicació molt amena de les diferents característiques de les aus rapinyaires.  Les nocturnes volen per sobre la grada gairebé tocant el públic amb les ales.  Les diürnes, molt més intrèpides, s'allunyen i apropen del Cim d'Àligues i en contemplem la majestuositat del vol.  El personal del parc acosta les aus a la primera filera de la grada de manera que es poden observar molt de prop.  Hem quedat bocabadats.  Una hora de sessió de vol es fa ben curta.

De fet, nosaltres que hi hem anat a l'octubre, hem fet la visita guiada a les 12.30h, la sessió de vol a la 1h i com que ens ha agradat tant, després de dinar ens hem esperat a la següent sessió de vol a les 16h repassant les aus de l'aviari i jugant a la esplanada de gespa.  Ha valgut la pena la espera, l'espectacle es diferent, surten aus que no surten en la primera sessió i hem passat un dia fantàstic.