Estanys de Tristaina

Els Estanys de Tristaina son, per la seva bellesa i fàcil accessibilitat, dels llacs més visitats d’Andorra.  La ruta és d’aquelles que jo en dic “evolutives” perquè amb el temps es pot anar allargant i assolint objectius més exigents, però des del primer cop que hi pujeu ja quedareu enamorats del lloc.

S’hi pot anar amb els nens amb motxilla sense problema.  Després, amb 3 anys el nostre petit va arribar fins a un dels llacs i aquest estiu, amb 4 ja ha completat la ruta dels 3 llacs, així que, fins on arribeu estarà bé.

L’aproximació es fa seguint la carretera CS-380 direcció les pistes de Vallnord-Arcalís.  La ruta surt des del restaurant de la Coma, però l’accés està tallat al trànsit de 9 a 17h, així que si hi pujeu amb Auto o Camper hi podeu fer nit.  N’hi ha moltes a dalt. Però si no, l’accés es fa amb el telecabina de Tristaina que surt des de la zona de l’Hortell.  

PREU: 12€ adults, 8€ nens de 6 a 11 anys i gratuït per als menors de 5.  Important! S’ha de portar document acreditatiu (físic o foto) de la edat dels nens, si no no et fan el descompte.

Aquest preu inclou pujada i baixada en el telecabina i pujada i baixada en el telecadira de Creussans (aquest any el Covid no permet aquesta activitat) que surt des de la Coma fins a la frontera natural entre Andorra i França.  Des d’aquest punts surten altres excursions, però no les que venim a fer avui, així que, com que estava inclòs en el preu, hem pujat a fer una ullada i gaudir les vistes però res mes.  Hem baixat per començar la nostra ruta d’avui.

La ruta cap als llacs de Tristaina comença a la esquerra del restaurant.  La carta, principalment de brasa es careta, però també fan entrepans i plats combinats mes ajustats.  Nosaltres sempre hem preferit portar menjar i dinar als llacs. De tornada uns cafès i uns gelats no fallen mai.

La ruta està clarament senyalitzada i puja fins a l’encreuament de la Coma.  En alguns punts hi ha passamans per donar confiança.  Dalt del collet ja hi podrem veure, a ma dreta l’estany Primer i a ma esquerra l’estany del Mig i una mica mes enllà l’estany de Mes Amunt.  

La ruta més senzilla és cap a l’estany del Mig.  Des de baix trigarem aproximadament una hora, 2.5 km i 123m de desnivell. Senzill i podrem gaudir l’alta muntanya sense massa esforç.

Si volem fer la ruta dels tres llacs, a l’encreuament, seguirem el camí de la dreta.  El sender va perdent altitud fins a arribar a l’estany Primer, que és el més petit dels tres i el d’aigües més blaves.  Creuem el pont de fusta i seguim vorejant l’estany fins que el sender s’enfila uns metres per sobre.  Aviat veurem l’estany del mig, envoltat de tarteres i colls. El camí de tornada és el que va enganxat a l’estany.  Tot i que hi podem baixar, recomano seguir el camí cap a l’estany de Mes Amunt.  Aviat arribarem a l’estany de Mes Amunt on podrem gaudir d’un espectacular paisatge de roca glacial sota el pic de Tristaina.  Aquest estany és el de major superfície, de forma arrodonida.  En aquest últim estany, d’aigües mes fosques, els valents s’hi poden banyar.  

En aquest punt segur que trobarem un racó on muntar la paradeta, dinar, contemplar i atrevir-nos a tastar aquestes aigües de desgel.

De tornada, el sender no dona la volta a l’estany sinó que el deixarem a la dreta fins a travessar un altre pont de fusta i ja enfilar el sender de baixada, seguint el curs de l’aigua, fins l’estany del Mig.  Voregem l’estany i, tot seguit, hem d’agafar el sender de la dreta fins a l’encreuament. Un cop a dalt, només haurem de baixar fins al restaurant pel mateix camí de pujada.

Segons la guia de rutes, per fer els tres llacs haurem de comptar unes 3 hores.  Son 4,7km i 200m de desnivell. Nosaltres amb totes les parades, dinar, banyet,us recomanem que, si fa bo, el gaudiu tot el temps que pugueu, teniu temps fins les 17h que és la última baixada del telecabina.

Us deixo l’enllaç Wikiloc:  Wikiloc Tristaina

Obviament no hi ha papereres.  Recolliu les vostres deixalles i no embrutem la muntanya.  Que gaudiu aquesta preciosa ruta d’alta muntanya.

Camí del Bosc del Campeà

Una de les nostres primeres incursions a la extensissima Vall del Madriu-Perafita-Claror, ha sigut el Camí del Bosc del Campeà, la ruta que avui us descric.   En general es una ruta senzilla, circular, de 4 kilòmetres de llarg i 260m de desnivell.  La recomano per nens a partir de 4 anys o en motxilla ja que la pujada i la baixada son pronunciades i pedregoses i cal una mica d’agilitat.  

Aquesta ruta té dos accessos principals, per una banda el Funicamp, que surt des de la rotonda d’Encamp.  Podem iniciar aquesta ruta des de la estació intermitja.  Per mi, no val la pena pagar el cost del Funicamp ni fer la cua per comprar-ne els tiquets, podent pujar-hi en cotxe, però això va a gustos.  Nosaltres hem pujat en cotxe per la carretera dels cortals.  Podeu pujar fins a la estació intermitja i començar la ruta al rocòdrom o be, estalviar el primer quilòmetre, com nosaltres, que hem iniciat la ruta al Berenador del Camí, on, aquest estiu Turisme d’Andorra hi ha col·locat un Tamarro i clar, era parada obligada.  El berenador està dividit en dues parts, una petita amb 4 taules i 2 barbacoes que és on hi ha el Tamarro i una altra, uns metres més enllà a vista de la carretera, molt mes gran amb més taules i barbacoes i fins i tot WC públic.  

La ruta en taronja és la que hem fet nosaltres amb origen i final al berenador.  En lila, us senyalo l’accés al camí des de la estació intermitja del Funicamp.  En aquest camí trobem un pont tibetà molt bonic, però fa un parell d’anys que està barrat el pas, així que s’ha de baixar pel pont de pedra, una mica més avall.

Comencem la ruta doncs, al berenador, seguint per la Pleta dels Orris els punts grocs que ens marquen tot el camí.  Es camina una pista forestal asfaltada, que puja lleugerament aprox. un quilòmetre fins que trobem el rètol de fusta que ens marca l’inici del Bosc del Campeà.  Val la pena no començar a pujar de seguida i gaudir d’unes vistes espectaculars dels cortals.  Continuem la ruta per un camí estret de muntanya, que puja puja puja i s’endinsa en un bosc tancat de pi negre.  Quan sortim del bosc, arribem a una esplanada on brolla la Font del Campeà i ara ja som en el punt més alt de la ruta.  Travessem el prat i trobem el rètol que indica el camí pla del Bosc del Campeà.  El camí és molt agradable, tranquil i plà per dins el bosc.  Al cap de poc, el camí comença a baixar, primer lleuger, després amb una pendent més pronunciada.  Cal anar amb compte perquè rellisca.  

Quan ja sortim del bosc i tornem a veure els cortals, deixem un camí que marxa cap a la esquerra i seguim cap a la dreta fins arribar al berenador.  Nosaltres, a ritme de nen de 4 anys, amb paradetes incloses hem fet la ruta en unes dues hores i poc, així que hem arribat al berenador a una hora ideal per estirar la manta de pícnic i treure el dinar.  Hi ha un contenidor de deixalles a la carretera.  Sobretot recolliu la vostra brossa i no embrutem el bosc.

Que la gaudiu!

Us deixo també el link de la ruta a Wikiloc 

Wikiloc - Camí del Bosc del Campeà

Ruta Verda - Sant Esteve Sesrovires

Típica aquella frase del fet que “només ens adonem del que tenim quan ho perdem” i aquests dies hem trobat molt a faltar la nostra ruta més propera i de la que poc hem escrit, així que vaig pensar que, el primer que faria quan poguéssim sortir, seria completar les fotos i descripció de la nostra estimada Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires.  Però resulta que a causa de les abundants pluges d’aquest abril, han caigut molts arbres i hi ha trams inaccessibles, així que de moment en completo el tros que fem habitualment i del que tinc més fotografíes i tan bon punt es pugui accedir, us en completo la resta.

Aquesta és una ruta circular, d’uns 6km i amb un desnivell de 146m que transcorre per la zona boscosa i natural del poble.

A l’avinguda del Motor trobem un petit però suficient pàrquing d’accés a la ruta.  En aquest punt trobem el punt de senyalització número 1.  

En els primers 100m trobem un petit però encantador bosc de roures, àlbers i plataners, amb un parell de ponts de fusta i algunes estructures per fer exercicis en plena natura.  Just després trobem el Parc Canals i Nubiola, conegut per tots com el parc del Motor, pulmó verd del municipi i centre social de festes d’aniversaris infantils, barbacoes i calçotades, sobretot en temporada primaveral.  Trobem 10 taules de pícnic, amb zona de barbacoes i serveis.  En cas de voler-ne fer us s’ha de fer reserva a l’Ajuntament.  Una mica més enllà hi ha un petit parc infantil.

Si ens centrem en la ruta, és una caminada circular que transcorre per terreny de muntanya, no apte (en la majoria de trossos) per carretons.  Molt millor motxilla si portem canalla petita.  Els meus amb 5 anys l’han completat, amb calma però sense problema.

La ruta està senyalitzada amb uns punts de referència que indiquen tant la distància que s’ha recorregut com la distància que manca per completar la ruta. 

Durant una bona part de la ruta anem al costat del torrent i sota un bosc de pi blanc.  Personalment penso que és preciós a totes les èpoques de l’any, advertint però que és una ruta fresca quan va enmig del bosc i calorosa en els espais oberts i que a l’estiu hi ha molts mosquits.  No us oblideu el repel·lent ni l’aigua, ja que només hi ha una font a l’inici del recorregut.

Just després del punt de senyalització número 3 hi ha, a l’esquerra, un pontet de fusta i un trencall que puja.  Si seguiu aquest camí, tornareu a trobar la ruta al punt número 5.  És un caminet que puja la muntanyeta i que va al costat d’un camp d’espigues amb una panoràmica preciosa.

Si deixem passar el trencall i seguim la ruta, passarem dos petits ponts sobre el rierol, que, si baixa molt, ple, l’aigua va per sobre, però amb un salt es pot passar sense dificultat. 

Passat el segon pontet, la ruta “oficial” segueix el camí de la dreta, però a nosaltres, sincerament, ens agrada més anar pel camí de l’esquerra i tornar pel de la dreta, al mapa en verd.

Ara si, el camí va dins el bosc de pi blanc, a estones més ample, a estones més estret, però planer i agradable.

Després d’una petita pujada arribem a l’Avinguda Vallserrat, punt de numeració 19.  Creuant la carretera, una mica a l’esquerra, la ruta continua, ara, en un espai més obert.  Gorres a l’estiu!  En el punt número 17, trobem un trencall.  La ruta “oficial” és cap a l’esquerra però en cas que vulguem escurçar la ruta, podem anar cap a la dreta i retrobar la ruta en el punt 10, passat el pont sobre la via.  (Al mapa, en color blau).

El camí segueix per un bosc de pins molt agradable però que fa una pujada pronunciada fins a arribar al punt més alt de la ruta, pel camí Reial o camí de la Beguda a Martorell.  En el punt 14 trobarem el trencall que va cap a la Beguda.  Nosaltres seguim cap a la dreta.  També trobarem el trencall cap a Esparreguera, amb unes vistes magnífiques de Montserrat. 

Passat el pont de la via, agafem el camí cap a la dreta i entrarem a Sant Esteve per darrere l’escola Vinya del Sastret.

En aquest punt podem acabar la ruta per zona urbana, creuant el poble o bé seguir l’Avinguda Vallserrat i tornar pel camí senyalitzat en vermell al mapa i agafar la ruta al punt del pont. La ruta verda la tornarem a recuperar agafant un trencall a mà esquerra.  La baixada ara segueix un passeig tranquil fins al parc Canals i Nubiola.

A la darrera foto hi teniu el mapa:

- en taronja la ruta “semi urbana” amb la tornada pel poble

- en vermell la ruta que torna a agafar la ruta verda de tornada

- en blau, la ruta escurçada, que no passa a l’altra banda de les vies

- en verd, la ruta “oficial” i que ara mateix és inaccessible per arbres al camí 

Ja veieu, múltiples opcions, agafeu la que més us agradi,

També us deixo l’enlairament Wikiloc per si li voleu fer una ullada.  https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/ruta-verda-sant-esteve-sesrovires-49498883

Una passejada tranquil·la, familiar i molt bonica, ideal per veure els canvis de la natura en les diferents estacions de l’any.

Desitjo que la gaudiu.

Ah! No hi ha papereres, recolliu les vostres deixalles i dipositeu-les als contenidors que hi ha al pàrquing.  Cuidem els nostres espais naturals!  Gràcies.

Camí del Gall

Localització: Parròquia  de Canillo, Andorra

El Camí del Gall és una ruta fàcil, senzilla i molt familiar que va de Soldeu a Canillo, per un camí de bosc que va paral.lel a la carretera GC-2.  Fa uns 6 kilòmetres de llarg amb un desnivell de 240 m, així que, per fer de baixada, de Soldeu a Canillo,  és una passejada molt agradable i els nens l'han fet bé.  El petit al final del camí ja estava cansat, però l'ha fet tot a peu.  Segons la guia de camins es fa en 2hores i 20minuts.  Nosaltres ho hem fet en poc mes de 4 hores, a ritme de nen de 3 anys i amb parada per dinar.  La ruta es pot fer també en el sentit invers, de Canillo a Soldeu, però la gent que hem trobat pujava esbufegant.

La ruta desde Soldeu comença just al costat del cartell del Sports Hotels Resorts & Spa, on hi trobem el rètol de fusta amb tota la informació del camí, que està senyalitzat amb un símbol vermell del gall de bosc.  El recorregut compta amb nombrosos cartells informatius que t'ajuden a interpretar la natura i les vistes.

Al llarg dels 6 kilòmetres de ruta hi trobem de tot, és molt entretingut.  Camí ample i assolellat, camí de bosc estret, camí de tartera, un pont tibetà, dos ponts per creuar rierols, una balma d'aixopluc, una cova i fantàstiques vistes al llarg de tot el recorregut.  També te varis punts d'aturada, amb bancs o zones amples per instal.lar-se a dinar, com hem fet nosaltres.  Cap font ni taules de pícnic, no les busqueu.  

Tot i que als rètols de fusta sembla que hi ha varies connexions amb la carretera general, la única connexió factible es la de la rotonda de l'Aldosa.  A les altres, la pendent es molt molt pronunciada.  Tot i que, si és necessari escurçar el camí, els altres punts estan perfectament senyalitzats.

L'últim tram del camí és on es poden veure les millors vistes de Canillo, però compte amb la canalla, cal parar atenció perquè el camí és estret.  A estones hi ha cadena per agafar-se ja que a la dreta hi tenim un precipici important.

El camí acaba just darrere del telecabina de Canillo on, després de fer un gelat i jugar una estona al parc, anem direcció al Palau de Gel on agafarem l'autobús de linea, de tornada cap a Soldeu (1'85€ per adult).  Els horaris els trobareu a qualsevol de les marquesines que hi ha a la carretera, però els horaris dels bus de muntanya son relatius.  Keep calm, acaba arribant.